Sexe i religió

Què en pensen les religions sobre diferents temes relatius a la sexualitat? Potser coneixem el que en pensa l’Església catòlica, però i la resta de creences majoritàries? Via Religious Tolerance, un grup de consultoria especialitzat en afers religiosos, he descobert una taula-resum sobre les opinions de cada religió en matèria sexual. A més, a Flowing Data hi han penjat una infografia que permet veure gràficament la informació del quadre. Aquí us la deixo traduïda:

Podeu seguir llegint l’article al meu blog del Diari Ara: OPEN DATA.

Anuncis

Espanya i el negoci de les armes

Espanya és el sisè país que més armes va exportar el 2009, el darrer any amb dades comparables disponibles. En primer lloc hi trobem els Estats Units, seguit de Rússia i per darrera Alemanya, França i Regne Unit. El seguent és l’executiu dirigit per José Luís Rodríguez Zapatero, president amb el qualla venda d’armament ha estat més alta en tota la història de l’Espanya moderna.

L’Estat espanyol es dedica bàsicament a vendre vaixells i avions, però també té unes vendes gens modestes en material de doble ús (mires telescòpiques, sensors, visors nocturns…) i vehicles blindats. Tot aquest material li ha reportat al llarg dels anys el següent benefici:

Podeu seguir llegint l’article al meu blog del Diari Ara: OPEN DATA.

Quants diners ingressen els millors clubs de futbol del món?

o us heu preguntat mai quants diners genera un equip de futbol i de quina forma? Com s’ho fan per pagar les nòmines multimilionàries dels seus jugadors? Surten els números?  Podem trobar les respostes a aquestes i altres preguntes a l’estudi que publica anualment Deloitte.

Si ens fixem en els ingressos totals dels clubs, aquesta és la classificació:

Gràfics, dades i les interpretacions al meu blog del diari Ara: OPEN DATA.

Situació del maltractament a Espanya i Catalunya

Malauradament, no deixem de rebre informació sobre com la violència de gènere no s’atura. Es fan campanyes de sensibilització, el govern crea tota mena de polítiques, les forces de seguretat augmenten els seus efectius i mitjans, la justícia amplia les seves penes… Però tots aquests esforços semblen no tenir resposta. El maltractament no tan sols no disminueix, sinó que va augmentar l’any 2010 respecte al 2009.

Gràfics i dades al meu blog del diari Ara: OPEN DATA.

Com serà de gran la població musulmana a l’any 2030?

El Pew Research Center, un think tank americà, ha publicat el seu informe The Future of the Global Muslim Population, on s’estudien els canvis des del 1990 i les projeccions fins al 2030 pel que fa a la població musulmana mundial. Què passarà amb Europa? I amb Espanya? En quina proporció augmentarà la presència de musulmans?

Segueix llegint al meu blog del diara Ara: OPEN DATA.

Top 10 de dictadors democràtics

El passat 14 de gener el president tunisià, Ben Ali, fugia del país deixant el poder en mans del primer ministre. Ell sempre ha negat la seva condició de dictador emparant-se en les eleccions democràtiques que l’avalaven. Doncs aquesta llista, creada pel periodista Grégoire Fleurot, va d’això, de dictadors que mitjançant intimidació als oponents i als votants, candidats únics o frau electoral s’autoproclamen dirigents del seu país. Es tracta de la llista de dictadors “en actiu”, pel que ha desaparegut en Ben Ali, que fins ara ocupava la quarta plaça d’on ha estat expulsat després de les protestes socials que agiten Tunísia. Així doncs, la llista de noms dels 10 dictadors (incloent el percentatge de vots favorables) és la següent:

SEGUEIX LLEGINT AL MEU BLOG DEL DIARI ARA.

Fer pagar més impostos als rics és una bona idea?

Fa uns dies discutia via Twitter amb un assessor d’un partit polític sobre l’efectivitat de reduir impostos a les rendes altes i avui ha tornat a sortir el tema amb un defensor del model econòmic americà. Com que aquesta discusió és relativament recurrent he decidit escriure un petit resum de quan cal gravar a les rendes altes i quan no. Així podré enganxar l’enllaç cada cop que em faci mandra discutir.

El totpoderós i semprecitat economista de Harvard Gregory Mankiw ens explica l’anècdota de com van aparèixer els defensors de l’economia de l’oferta. Corria l’any 1974 i l’economista Arthur Laffer, assegut en un restaurant de Washington, va agafar un tovalló i va exposar la seva teoria sobre els tipus impositius i els ingressos fiscals al grup de periodistes i polítics amb els que sopava. El dibuix tenia aquest aspecte:

Aquest dibuix va passar a ser conegut com la “Corva Laffer”. Segons aquest economista, els impostos als Estats Units eren tant alts que si baixaven els tipus impositius, els ingressos fiscals augmentarien. Sabent que la fòrmula per calcular el que recaptarà l’Estat en funció dels impostos és “Recaptació = Tipus impositiu x Base imponible“, la teoria era perfectament vàlida. El raonament és: si reduim els impostos, la gent tindrà més incentius a treballar, per tant guanyarà més diners i això farà que la base imponible augmenti. Molts se’n van fer ressó. Per exemple el republicà David Stockman, director pressupostari de la primera administració Reagan, que va il·lustrar la defensa de la teoria de Laffer amb la següent anècdota sobre el president nord-americà:

El propi Reagan havia estat en una ocasió a la corva de Laffer. Sempre deia: “Vaig començar a guanyar molts diners fent pel·lícules durant la Segona Guerra Mundial”. En aquella època, l’impost sobre la renda, recarregat degut a la guerra, era del 90 per cent. “Feies quatre pel·lícules i ja estaves en el tram superior”, continuava dient. “Així que quan feiem quatre pel·lícules, tots deixàvem de treballar i marxàvem al camp”. Per tant, els impostos baixos generen més. La seva pròpia experiència ho demostra.

Doncs s’equivocava. Quan Reagan va guanyar les eleccions l’any 1980 va incloure la reducció d’impostos al seu programa, especialment per a les rendes altes i el resultat no va ser l’esperat: la recaptació no va augmentar. De fet, els ingressos generats per l’impost sobre la renda van caure un 9% entre 1980 i 1984 fins i tot gaudint d’un augment de la renda mitjana d’un 4% pel mateix periode. Així, durant el mandat de Reagan es va incòrrer en un gran dèficit pressupostari degut a la falta d’ingressos i no pas a una despesa massa elevada. A en Reagan no li va passar res, però això mateix és el que bàsicament li ha passat a Irlanda: s’ha arruinat per no tenir ingressos desprès de la seva excessiva baixada d’impostos.

Aquesta situació però, té una excepció: per a les rendes més altes d’entre les rendes altes potser és una bona idea no augmentar massa els impostos. Aquí teniu el paper on s’explica la raó: “The Elasticity Of Taxable Income With Respect To Marginal Tax Rates: A Critical Review“. En aquest estudi, en Giertz, Slemrod i en Saez ens mostren com hi ha un punt on a partir del qual, si augmentem els impostos, cau la recaptació. Imagineu-vos que l’Estat crea un impost que recapta el 100% de la renda, evidentment no treballaràs. En canvi, si l’Estat redueix aquest impost, si que ho faras.  Doncs bé, el dilema no hauria de ser si reduir els impostos augmentarà la recaptació (ja hem vist que no ho farà), sino si hem assolit el límit impositiu per a les rendes més altes i una reducció farà augmentar els ingressos. Els autors defensen que els Estats Units no es troben aprop d’aquesta frontera i encara menys s’hi troba Espanya. Segons ells, l’únic país que podria trobar-se aprop del límit impositiu és Suècia, on creuen que abaixant els impostos a les rendes més altes podrien augmentar la seva recaptació. De totes formes no crec que els suecs estiguin com per preocupar-se per aquestes temes, van prou sobrats amb els pressupostos.

Així doncs, cada cop que algú us digui que abaixant els impostos  sobre la renda s’augmentarà la recaptació o es reduirà el dèficit els hi podeu recordar el cas de Reagan o un altre més recent, el d’Irlanda. I no digueu que ho vau llegir a un trist blog perdut en mig d’internet com aquest, podeu afirmar que ho heu llegit de la mà d’en Gregory Mankiw.