Category Archives: Altres

Innovació aplicada al fast-food

No ho negaré: soc un amant del fast-food. M’agrada menjar marranades. Gaudeixo com ningú mossegant un Big Mac de McDonald’s, bevent un “caffè mocha” (sense nata, per suposat) de Starbucks, assaborint una pizza barbacoa de Telepizza o menjant una de les safates a 4 pounds de menjar xinès a Camdem Market.

Menjar xinès a Camden Market

I com a bon amant d’aquesta variant culinària, avui he vist la llum. He descobert el Col-Pop.

Es tracta d’un dels millors exemples de com la innovació ens pot fer més feliços, per primer cop podrem gaudir en un sol receptacle del menjar i de la beguda. Tot alhora! Nuggets a dalt (qui diu nuggets diu patates fregides) i beguda a sota. Espectacular.

I si això us sembla poc, podeu bufar a la beguda i els nuggets es posaran a ballar! Però els amants del menjar sa no heu de patir: sempre podeu omplir el Col-Pop amb suc de fruita i formatge fresc amb tomàquets cherry i orenga per menjar.

Nou descobriment

Fa uns dies que la gent em comenta que Barcelona és bona si la bossa sona està prenent un caire molt “familiar” amb la publicació d’articles de temes molt planers. No ho negaré i tot té una explicació. Fa un parell de setmanes que he descobert una mina d’or.

Durant el meu temps lliure m’agrada xafardejar estudis i publicacions, així que navegant i navegant vaig anar a parar a una web titulada “IDEAS: Economics and Finance Research“. Es tracta d’una web creada pel RePEc (Research Papers in Economics), un grup de voluntaris de més de 70 països amb la voluntat de fer accessible a tothom l’economia. Destaca per tenir més de 775.000 working papers gratuïts sobre una grandíssima varietat de temes. I jo, per no avorrir al personal, anava publicant (i així seguiré fent) els estudis més curiosos.

No deixeu de donar-hi un cop d’ull, hi ha MOLT material.

A per el Triatló Olímpic!

Hi havia un temps en que sortir de casa lleuger de roba i amb ganes de córrer no era gaire habitual. Però ara som legió. Som més d’un milió de corredors en actiu els que fem servir la cursa a peu per solucionar els nostres deutes amb l’exercici aeròbic, desembussar el cos i la ment desprès d’una jornada laboral o per posar a prova els límits de la nostra capacitat com a éssers humans.

I arriba el punt en que enllaçar passos veloços de forma repetitiva ja no és suficient.  Desprès d’assolir el somni d’acabar una Marató arriba el punt en que vols anar més enllà. Vols descobrir els límits del cos i de la ment. Perquè no hi ha res noble en ser superior a la resta, la veritable noblesa consisteix en ser superior al nostre antic “jo”. Per això em plantejo un nou objectiu: el triatló olímpic.

Bogeria o passió? Per quina raó hauria de posar algú el seu cos contra les cordes i colpejar-lo un cop i un altre? Son preguntes que amics, familiars i coneguts m’han fet molts cops. La resposta és l’assolida en finalitzar la Marató de Barcelona: mai cap prova m’havia brindat tal sensació de felicitat interior. I me la va brindar perquè la victòria no va ser física, va ser mental. El factor psicològic té un paper tant (o més) important que el físic. Per molt que entrenem com animals no ho aconseguirem si la nostra ment no és capaç de suportar la intensa fatiga i els pensaments adversos que ens assaltaran durant el nostre camí a la recerca dels límits. I enfrontar-te a aquests límits t’ensenya una cosa que fins llavors potser no tenia tan clara: tot està al nostre cap. Nosaltres som els únics responsables de qualsevol barrera que ens posem a la vida. Una marató et demostra que la ment pot amb tot i que les nostres cames la seguiran.

Així que ara espero que em segueixin durant els 1’5 Km de natació en mar obert, 40 Km de bicicleta i els 10 Km de cursa a peu del Triatló de Barcelona. Només així es pot assolir el cim: quan ja no queden més forces, quan un creu que ha arribat al seu límit, és llavors quan ha de continuar endavant.

Màster en Polítiques Públiques i Socials

El Màster en Polítiques Públiques i Socials ha estat nomenat com el segon millor màster en política d’Espanya, tan sols superat pel de Democracia y Gobierno, seleccionat entre 250 màsters. La classificació remarca especialment la inserció del 100% que ofereix aquest postgrau i la col·laboració amb The Johns Hopkins University.
Més informació, altres classificacions de màsters (economia, dret…) o criteris de puntuació a: Màsters del año 2009.

Marató de Barcelona 2010

Si fa un any algú m’hagués dit que acabaria corrent una marató la meva reacció hauria estat posar-me a riure. I molt. És veritat que un cop a l’any corria la Cursa del Corte Ingles o la de la Mercè, però en acabar-les sempre acabava baldat, el que em feia sospitar que aconseguir una marató era una fita impossible.

Però una tarda qualsevol em va donar per sortir a córrer. Vaig enfilar la Diagonal i poc a poc vaig adonar-me que feia molt temps que no tenia un moment per a mi sol. Portava 30 minuts corrent i 20 d’aquests minuts me’ls havia passat pensant sense prestar atenció al córrer. No notava el cansament perquè, de fet, no estava pendent de les meves cames. Des d’aquell dia tot ha estat una evolució.

Quatre hores, i trenta dos minuts és el número que marcarà un abans i un desprès. Sempre ho recordaré com el temps en que vaig acabar la meva primera marató, la Marató de Barcelona el 7/03/2010. Desprès de molts dies i nits entrenant, quedant amb un amic o amb un altre per córrer, desprès de moltes sortides a entrenar tot sol, fins i tot sota la pluja. Desprès de tot aquest esforç la recompensa ha estat molt més gran que el sacrifici per assolir-la.
 

La cosa va començar relativament bé. Un ritme suau, gaudint de la gent que t’acompanya i que no coneixes de res. De fet, un dels punts claus d’una marató és el factor psicològic. No només has d’estar fort físicament, cosa que t’aporta l’entrenament, si no que també has de ser fort mentalment. I has de ser-ho perquè, com a mi em va passar, quan portes 30 km (a l’alçada de Diagonal Mar) comences a patir dels turmells, dels genolls i dels peus. És un dolor que es va intensificant poc a poc i, sabent que anirà a més, no pots desistir. Comences a veure els primers desmais, la Creu Roja retirant gent de la pista. Però t’has marcat un objectiu i has d’assolir-lo. Has d’acabar la marató i només et queden 12 km.

És en aquests moments quan te n’adones que no estas sol. Veus que la resta també pateixen, cadascú amb el seu objectiu o amb la voluntat de dedicar l’esforç a algú, tant se val. El que més impressiona és com amb una sola mirada els corredors en tenen suficient per comunicar-se. “Ànims, ja ens queda menys” pots llegir al teu cap mentre comparteixes mirada amb el corredor del costat. I somrius. Mentrestant la gent no deixa d’animar. Pots veure l’admiració i la felicitat de tots aquells que es troben al marge del recorregut i que tenen un paper tant important: canviar-te la cara de patiment per una d’alegria. Aquesta és la gent que et fa oblidar l’intens dolor que sents en arribar als 40 km. I en aquest punt de la cursa, agonitzant al kilòmetre número 41, se m’acosta un home d’uns 60 anys, també corredor, i em diu: “Som-hi! Que el patiment és el camí cap a la glòria!”.

No cal dir que el darrer kilòmetre és apoteòsic. La gent crida com boja, t’aplaudeixen com a recompensa desprès de més de 4 hores corrent, t’animen cridan-te “valent!” o “heroi!”. Comences a veure l’arribada, enfiles els darrers 150 metres i veus com les mares passen els seus fills per sobre les tanques del públic i els deixen a la pista. Ells corren a buscar els seus pares que arriben exhaustos. I tots dos junts, agafats de la mà, travessen la línia final. He vist poques coses més emocionants. Quan passes per sota el cronòmetre que marca la fi de la cursa la felicitat més absoluta t’ocupa completament, el que et fa saltar les llàgrimes. Perquè això també és un fet: al final de la marató ploren els corredors, les seves dones, els seus fills i els seus amics. Ha estat un esforç brutal i no s’han rendit.

Així, arriba un dia en que t’adones que córrer et canvia la mentalitat. Et transforma en algú a la recerca de reptes, algú preparat per a l’esforç. T’ensenya a oblidar la rendició, perquè quan corres rendir-se no és una opció. I poc a poc te n’adones que aquestes coses que has après corrent les vas aplicant a la vida del dia a dia. Marcar-se nous reptes, anar sempre amunt, esforçar-se, cultivar la força de voluntat i no rendir-se mai. Al cap i a la fi córrer no és de covards; jo corro per ser feliç, per sentir-me lliure. Corro per viure.

Quatre professors de la UPF estan entre els deu investigadors espanyols més influents en ciències socials

L’Institut Lauder de Gestió i Estudis Internacionals de la Universitat de Pennsilvània (EUA) acaba de publicar la primera edició de la classificació anual dels científics espanyols més citats en ciències socials. Es tracta d’un rànquing que mesura l’impacte mundial de la productivitat investigadora en l’àmbit de les ciències socials a nivell internacional.

L’ordre de citació és el següent:

1.    Manuel Castells (UOC)
2.    Juan Linz (Yale University)
3.    Andreu Mas-Colell (UPF)
4.    Jordi Galí (UPF)
5.    Vicenç Navarro (The Johns Hopkins University – UPF)
6.    Manuel Arellano (CEMFI)
7.    Xavier Sala i Martín (Columbia University – UPF)
8.    Juan J. Dolado (Universidad Carlos III)
9.    Xavier Vives (IESE)
10.    Mauro F. Guillen (Wharton School, University of Pennsylvania)

Podeu llegir la notícia completa aquí.

El Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF entre els millors d’Europa

El Departament de Ciències Polítiques i Socials ha estat inclòs en el Grup d’Excel·lència de les millors universitats europees en Ciència Política. El rànquing del Center for Higher Education Development (CHE) compara un grup selecte d’institucions universitàries per a cada disciplina amb l’objectiu de proporcionar informació que permeti als futurs estudiants seleccionar el millor centre per a realitzar un màster o un doctorat. Les dimensions de comparació fan referència a impacte de la recerca, internacionalització dels programes i mobilitat dels estudiants i el CHE atorga una estrella a les institucions que es situen en els primers nivells en cada una de les deu dimensions.

El nostre departament ha obtingut 5 de les 10 estrelles possibles fet que el situa entre les millors universitats europees en l’àmbit de la ciència política. Tan sols hi ha quatre dels 52 centres inclosos en el rànquing que tinguin més estrelles que nosaltres (sis). Aquests són: EUI de Florència, TC de Dublin, Warwick i York.
Més informació i el rànking a CHE.