Tag Archives: Espanya

Situació del maltractament a Espanya i Catalunya

Malauradament, no deixem de rebre informació sobre com la violència de gènere no s’atura. Es fan campanyes de sensibilització, el govern crea tota mena de polítiques, les forces de seguretat augmenten els seus efectius i mitjans, la justícia amplia les seves penes… Però tots aquests esforços semblen no tenir resposta. El maltractament no tan sols no disminueix, sinó que va augmentar l’any 2010 respecte al 2009.

Gràfics i dades al meu blog del diari Ara: OPEN DATA.

Anuncis

A Espanya el que importa és qui la té més llarga

“Jo soc el que la té més llarga de tot el món (…)” -afirmava  davant els periodistes – “(…) la tenim més llarga que els japonesos o que els francesos”. Bàsicament és el que venia a dir el president del govern espanyol, José Luíz Rodríguez Zapatero. La meva pregunta és la que es fa tothom: què és més important? Tenir-la llarga o saber-la fer servir? Abans de que algú escrigui una resposta pujada de to vull aclarir una cosa: parlo de la Línia d’Alta Velocitat.

En una setmana la LAV ha estat notícia dos cops, el primer amb la unió entre Madrid – València i el segon per la connexió amb França via Girona. És això motiu d’alegria i de lluïment per part del govern d’Espanya? No ho tinc gaire clar, doncs les infraestructures a Espanya és una qüestió que sembla no acabar mai. No sabria dir si és culpa d’una voluntat expressa de centralització seguint criteris més ideològics que no pas un anàlisi d’utilitat o simplement és un tema de deixadesa per part del Ministerio de Fomento.

El model seguit per Espanya és el model francès, i si alguna cosa tenen dolenta els francesos és la seva política territorial. Per demostrar-ho hi ha un exemple molt bo que va fer servir fa anys en Ramon Tremosa, comparar un mapa lumínic amb el desenvolupament de la xarxa ferroviària.


El que en un principi pot semblar una comparació una mica absurda no ho és tant. Només cal superposar tots dos mapes per arribar a dues conclusions:

a) A Europa el TGV s’ha fet fent servir criteris racionals d’utilitat. Entenent racional com “Més població = Més demanda de transport”.

b) A Espanya l’AVE s’ha fet fent servir un altre criteri.

Jo no entraré en quin criteri s’ha fet servir (algú s’anima?) però si que puc fer un parell d’apunts. El que calia fer en primer lloc, i per arribar a aquesta conclusió no cal tenir un doctorat en obres públiques, era unir les dos grans ciutats de l’Estat: Madrid i Barcelona.

En segon lloc, crear l’Eix Mediterrani, part d’un projecte a nivell europeu: el FERRMED.

La idea es crear una línia de mercaderies des del nord d’Àfrica fins a Estocolm, amb un ample de via internacional. Bona idea tenint en compte que el tren és el millor sistema per moure grans quantitats de material a molt baix cost, amb un gran efecte de dinamització econòmica i, a més, infinitament més barat i menys contaminant que fer-ho com ara: en camió.

Un altre dels grans problemes del disseny de la LAV té a veure amb un dels corredors de població més importants d’Espanya (just darrera de l’Eix Mediterrani), el Barcelona – Saragossa – Euskadi, que ni tan sols s’ha plantejat. També podem parlar d’estacions fantasma, línies deficitàries i altres efectes de polítiques planificades amb criteris poc racionals.

Enlloc de tot això, es va prioritzar la unió amb Màlaga, Sevilla o la construcció de l’AVE Madrid – Valladolid…  I amb l’ample de via espanyol! Ja em direu sota quins criteris.

Per tant, una de dos: o els senyors de Fomento no en tenen ni idea d’obres públiques o bé actuen sota ordres que no són d’utilitat, sinó més aviat ideològiques. I ja sabem com van les coses quan no es fan com cal, especialment amb temes que consumeixen una quantitat brutal de recursos. Si fins i tot la Comissió Europea i el Tribunal de Comptes critiquen aquest sistema radial!

Així que no entenc perquè Espanya es baixa els pantalons, els calçotets i anuncia a tort i a dret lo llarga que la té si, al final, el que realment importa és com la fas servir.