Category Archives: Economia

Bones notícies sobre la crisi

No seré jo el que doni la crisi per acabada o el que parli de la recuperació de l’economia espanyola… Però avui m’han sorprès tres gràfics. Són aquests (cliqueu a la imatge per augmentar):

Anuncis

Els autobusos del futur

A la 13ena Exposició Internacional d’Alta Tecnologia de Pekin s’ha presentat un invent d’allò més interessant: els autobusos del futur. Els embotellaments a la Xina, com a gairebé tota gran ciutat europea, són un problema. Per reduir el trànsit s’han provat moltes solucions, des d’incentius al transport públic fins a la imposició de taxes per circular. Si bé alguns d’ells han tingut resultats positius -altres no- no han acabat de solucionar el problema totalment. Aquest cop però, sembla que han trobat la solució.

L’empresa xinesa Shenzhen Hashi Future Parking Equipment ha dissenyat un vehicle que, segons ells mateixos, és més un metro que un bus. Té sis metres d’alt i circula sobre uns rails o vies col·locats a ambdós costats de la carretera. L’autèntica novetat és que la part de sota està buida, és a dir, funciona com un túnel. Permet a vehicles de menys de dos metres circular-hi per sota. I per si això no fos prou, l’autobús funciona amb energia solar o elèctrica i té capacitat de transport per a unes 1400 persones.

Solució al problema de la Diagonal? Potser si, això s’ho hauran de mirar els tècnics urbanístics. Aquí us deixo el vídeo de presentació del projecte:

http://www.umiwi.com/video/1541.swf

Si no veieu bé el video podeu entrar a aquest enllaç: AUTOBUSOS DEL FUTUR.

Multidimensional Poverty Index

Una de les discussions que més es donaven a classe durant la carrera de polítiques (i que s’han continuat donant durant el màster) era la poca fiabilitat dels indicadors agregats. Com mesurem la felicitat? I la pobresa? Hi ha tantes variables que hi influeixen que el càlcul es fa complicat.

Tot i així, la Oxford Poverty and Human Development Initiative (OPHI) en col·laboració amb la United Nations Development Programme (UNDP) han desenvolupat un nou indicador que permet detectar la pobresa de forma més eficient des d’una perspectiva multidimensional. Es tracta del Multidimensional Poverty Index (MPI). El MPI té en compte diverses privacions, des de deficiències a la llar fins a la salut dels individus o l’accés a serveis.  Es tracta doncs d’una mesura més acurada que el dòlar-per-dia i més eficient que l’Índex de Desenvolupament Humà.

Si xafardegeu per la web del MPI trobareu totes les característiques, com es calcula i una relació dels Working Papers que ja han començat a fer-lo servir.

Entrevista a ATTAC a la CNN+

Interessant:

HiT Barcelona 2010

Per a tots aquells interessats en el tema de l’emprenedoria teniu una cita a la que no podeu faltar:

Més informació a la web de HiT Barcelona 2010.

El 69% de les empreses de l’Ibex operen a paradisos fiscals

L’Ibex-35 està format per les 35 empreses espanyoles amb més liquidesa, el que vindria a ser les 35 empreses més grans del país. I ara resulta que el Observatorio de Responsabilidad Social Corporativa (RSC) publica que 24 de les 35 empreses opera en paradisos fiscals.

I què implica que aquestes empreses estiguin operant en paradisos fiscals?

1. No hi ha obligació d’informar de les operacions y activitats a les que es dediquen. Les entitats bancàries presents a l’Ibex-35 poden estar, per exemple, comerciant amb armament.

2. Es neguen a proporcionar aquesta informació tot i el recolzament amb fons públics per a aquests bancs. Desprès de les ajudes multimilionàries rebudes per evitar la seva desaparició continuen negant-se a proporcionar la informació que l’Estat -i la societat- els hi requereix.

3. Aquesta opacitat permet amagar les donacions o aportacions a partits polítics de diferents països o les organitzacions que els reben. Això té dos vessants: en primer lloc dificulta la investigació de casos de corrupció o tracte de favors a Espanya i, en segon lloc, el possible finançament a règims afins a l’exterior. No serà el primer cop que un dictador és finançat per grans corporacions.

4. Permet evadir impostos. Evidentment, si bona part de l’activitat d’una empresa es dona en territori de paradís fiscal estarà lliure d’impostos. I lliure d’impostos vol dir que està evitant pagar la sanitat, les escoles, les llars d’infants i d’ancians, les carreteres i resta d’infraestructures, i un llarg etcètera que, finalment, són els ciutadans del carrer els que ho acaben pagant.

5. Són països amb els drets dels treballadors sovint inexistents. Exceptuant els paradisos fiscals europeus, algú creu que els drets dels treballadors estan gaire garantits a Aruba, Libèria o Brunei?

En absència d’un marc legislatiu que obligui a informar sobre les seves activitats de responsabilitat social corporativa o sobre els impostos que paguen, les empreses informen del que volen o directament no informen. Però, si no tenen res a amagar… per quina raó no informen de totes les seves activitats? O és que si que hi ha alguna cosa a amagar?

Quant temps dediquen els estudiants a estudiar?

L’any 1961, un estudiant d’una universitat americana tenia una mitja de 40 hores de feina, entenent feina com a tasques de la universitat, no com a feina remunerada al mercat laboral. A l’any 2003 la mateixa mitja era de 27 hores. Aquesta és la conclusió que s’extreu del paper de Philip Babcok i Mindy Marks titulat “The falling time cost of college: Evidence from half a century of time use data“. Per realitzar-lo s’han fet servir enquestes dutes a terme durant el període de temps que avarca l’estudi.

La primera hipòtesi que ens pot venir al cap és que els estudiants que hi ha a les universitats no són els mateixos que a l’any 1961. Pot ser que, gràcies a la democratització de la universitat, els estudiants de mitjans més escassos hagin augmentat la seva presència a centres d’estudis superiors y que aquests estudiïn menys. L’estudi però, desmenteix aquestes dues hipòtesis. Cap de les variables observables (sexe, edat, origen ètnic, classe social, estudis dels pares…) pot explicar la diferència entre les hores dedicades a l’estudi: la disminució del temps de treball la podem observar a tots els grups demogràfics.

El més curiós de tot és que desprès de tractar de buscar errors a la mostra d’estudiants, a la qualitat de la representativitat d’aquesta mostra, a possibles errors a les enquestes o en alguna part de la informació, els autors arriben a una conclusió: no saben la raó per la que actualment s’estudia menys que a l’any 1961.

Apunten però, un parell d’hipòtesis que també són prou factibles: possiblement els estudiants són més eficaços. Per exemple, l’arribada dels processadors de textos ha reduït considerablement el temps de redacció d’un assaig o d’un treball. Potser el mercat laboral ha evolucionat de tal forma que han alterat les decisions dels estudiants, que prefereixen adquirir més experiència pràctica que dedicar hores a l’estudi. Malauradament, amb les dades de l’estudi no ha estat possible confirmar aquestes hipòtesis. Potser és degut a la presència de massa Pompeus Farres, que Sutton brilli amb llum pròpia el dijous o que la millor festa de l’Apolo caigui en dilluns. Alguna altra idea?