Fer pagar més impostos als rics és una bona idea?

Fa uns dies discutia via Twitter amb un assessor d’un partit polític sobre l’efectivitat de reduir impostos a les rendes altes i avui ha tornat a sortir el tema amb un defensor del model econòmic americà. Com que aquesta discusió és relativament recurrent he decidit escriure un petit resum de quan cal gravar a les rendes altes i quan no. Així podré enganxar l’enllaç cada cop que em faci mandra discutir.

El totpoderós i semprecitat economista de Harvard Gregory Mankiw ens explica l’anècdota de com van aparèixer els defensors de l’economia de l’oferta. Corria l’any 1974 i l’economista Arthur Laffer, assegut en un restaurant de Washington, va agafar un tovalló i va exposar la seva teoria sobre els tipus impositius i els ingressos fiscals al grup de periodistes i polítics amb els que sopava. El dibuix tenia aquest aspecte:

Aquest dibuix va passar a ser conegut com la “Corva Laffer”. Segons aquest economista, els impostos als Estats Units eren tant alts que si baixaven els tipus impositius, els ingressos fiscals augmentarien. Sabent que la fòrmula per calcular el que recaptarà l’Estat en funció dels impostos és “Recaptació = Tipus impositiu x Base imponible“, la teoria era perfectament vàlida. El raonament és: si reduim els impostos, la gent tindrà més incentius a treballar, per tant guanyarà més diners i això farà que la base imponible augmenti. Molts se’n van fer ressó. Per exemple el republicà David Stockman, director pressupostari de la primera administració Reagan, que va il·lustrar la defensa de la teoria de Laffer amb la següent anècdota sobre el president nord-americà:

El propi Reagan havia estat en una ocasió a la corva de Laffer. Sempre deia: “Vaig començar a guanyar molts diners fent pel·lícules durant la Segona Guerra Mundial”. En aquella època, l’impost sobre la renda, recarregat degut a la guerra, era del 90 per cent. “Feies quatre pel·lícules i ja estaves en el tram superior”, continuava dient. “Així que quan feiem quatre pel·lícules, tots deixàvem de treballar i marxàvem al camp”. Per tant, els impostos baixos generen més. La seva pròpia experiència ho demostra.

Doncs s’equivocava. Quan Reagan va guanyar les eleccions l’any 1980 va incloure la reducció d’impostos al seu programa, especialment per a les rendes altes i el resultat no va ser l’esperat: la recaptació no va augmentar. De fet, els ingressos generats per l’impost sobre la renda van caure un 9% entre 1980 i 1984 fins i tot gaudint d’un augment de la renda mitjana d’un 4% pel mateix periode. Així, durant el mandat de Reagan es va incòrrer en un gran dèficit pressupostari degut a la falta d’ingressos i no pas a una despesa massa elevada. A en Reagan no li va passar res, però això mateix és el que bàsicament li ha passat a Irlanda: s’ha arruinat per no tenir ingressos desprès de la seva excessiva baixada d’impostos.

Aquesta situació però, té una excepció: per a les rendes més altes d’entre les rendes altes potser és una bona idea no augmentar massa els impostos. Aquí teniu el paper on s’explica la raó: “The Elasticity Of Taxable Income With Respect To Marginal Tax Rates: A Critical Review“. En aquest estudi, en Giertz, Slemrod i en Saez ens mostren com hi ha un punt on a partir del qual, si augmentem els impostos, cau la recaptació. Imagineu-vos que l’Estat crea un impost que recapta el 100% de la renda, evidentment no treballaràs. En canvi, si l’Estat redueix aquest impost, si que ho faras.  Doncs bé, el dilema no hauria de ser si reduir els impostos augmentarà la recaptació (ja hem vist que no ho farà), sino si hem assolit el límit impositiu per a les rendes més altes i una reducció farà augmentar els ingressos. Els autors defensen que els Estats Units no es troben aprop d’aquesta frontera i encara menys s’hi troba Espanya. Segons ells, l’únic país que podria trobar-se aprop del límit impositiu és Suècia, on creuen que abaixant els impostos a les rendes més altes podrien augmentar la seva recaptació. De totes formes no crec que els suecs estiguin com per preocupar-se per aquestes temes, van prou sobrats amb els pressupostos.

Així doncs, cada cop que algú us digui que abaixant els impostos  sobre la renda s’augmentarà la recaptació o es reduirà el dèficit els hi podeu recordar el cas de Reagan o un altre més recent, el d’Irlanda. I no digueu que ho vau llegir a un trist blog perdut en mig d’internet com aquest, podeu afirmar que ho heu llegit de la mà d’en Gregory Mankiw.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s