Category Archives: Política internacional

Espanya i el negoci de les armes

Espanya és el sisè país que més armes va exportar el 2009, el darrer any amb dades comparables disponibles. En primer lloc hi trobem els Estats Units, seguit de Rússia i per darrera Alemanya, França i Regne Unit. El seguent és l’executiu dirigit per José Luís Rodríguez Zapatero, president amb el qualla venda d’armament ha estat més alta en tota la història de l’Espanya moderna.

L’Estat espanyol es dedica bàsicament a vendre vaixells i avions, però també té unes vendes gens modestes en material de doble ús (mires telescòpiques, sensors, visors nocturns…) i vehicles blindats. Tot aquest material li ha reportat al llarg dels anys el següent benefici:

Podeu seguir llegint l’article al meu blog del Diari Ara: OPEN DATA.

Anuncis

Com serà de gran la població musulmana a l’any 2030?

El Pew Research Center, un think tank americà, ha publicat el seu informe The Future of the Global Muslim Population, on s’estudien els canvis des del 1990 i les projeccions fins al 2030 pel que fa a la població musulmana mundial. Què passarà amb Europa? I amb Espanya? En quina proporció augmentarà la presència de musulmans?

Segueix llegint al meu blog del diara Ara: OPEN DATA.

Top 10 de dictadors democràtics

El passat 14 de gener el president tunisià, Ben Ali, fugia del país deixant el poder en mans del primer ministre. Ell sempre ha negat la seva condició de dictador emparant-se en les eleccions democràtiques que l’avalaven. Doncs aquesta llista, creada pel periodista Grégoire Fleurot, va d’això, de dictadors que mitjançant intimidació als oponents i als votants, candidats únics o frau electoral s’autoproclamen dirigents del seu país. Es tracta de la llista de dictadors “en actiu”, pel que ha desaparegut en Ben Ali, que fins ara ocupava la quarta plaça d’on ha estat expulsat després de les protestes socials que agiten Tunísia. Així doncs, la llista de noms dels 10 dictadors (incloent el percentatge de vots favorables) és la següent:

SEGUEIX LLEGINT AL MEU BLOG DEL DIARI ARA.

Les ajudes a Haití

Ahir s’acomplia un any del tràgic terratrèmol d’Haití. L’ajuda privada (des d’organitzacions privades fins a particulars) no es va fer esperar, però i l’ajuda pública? Espanya ha gastat 3 milions i mig de dòlars en diferents programes de socors, emergència i reconstrucció. Això és molt o poc? Què han fet la resta de països?

En termes absoluts, el país amb una donació més gran ha estat els Estats Units, amb 41 milions de dòlars, seguit de la Comissió Europea amb gairebé 30 milions. Després trobem a Suècia (amb gairebé 10 milions) i Regne Unit (amb 8 milions de dòlars). Espanya ha donat un total de 3’5 milions de dòlars.

Quin percentatge sobre l’ajuda internacional pública total representa cada país?

Estats Units representa el 48’6% del total de l’ajuda internacional pública, seguit de Suècia amb un 11’8%. En tercer lloc hi tenim a Regne Unit amb un 9’5% i Japó amb un 8’4%. Espanya representa el 4’2% de l’ajuda total.

Ara bé, si ajustem aquestes donacions per la població podrem veure qui ha fet l’esforç més gran. Quants dòlars ha donat cada ciutadà de cadascun dels Estats?

És evident que l’Estat que ha fet l’esforç més gran és Suècia, enviant més d’un euro per habitant per a l’ajuda d’Haití. En segon i tercer lloc hi tenim Finlàndia i Canadà, amb 20 cèntims de dòlar. Pel que fa a Espanya, cada ciutadà ha donat 7 cèntims.

Així doncs, quina és la conclusió que en podem extreure? Ha actuat com calia Espanya? I la resta de països? No podem oblidar l’ajuda privada d’organitzacions (donacions a la Creu Roja, UNICEF…) i les aportacions a títol individual dels ciutadans, però voleu dir que no es podia fer més?

Multidimensional Poverty Index

Una de les discussions que més es donaven a classe durant la carrera de polítiques (i que s’han continuat donant durant el màster) era la poca fiabilitat dels indicadors agregats. Com mesurem la felicitat? I la pobresa? Hi ha tantes variables que hi influeixen que el càlcul es fa complicat.

Tot i així, la Oxford Poverty and Human Development Initiative (OPHI) en col·laboració amb la United Nations Development Programme (UNDP) han desenvolupat un nou indicador que permet detectar la pobresa de forma més eficient des d’una perspectiva multidimensional. Es tracta del Multidimensional Poverty Index (MPI). El MPI té en compte diverses privacions, des de deficiències a la llar fins a la salut dels individus o l’accés a serveis.  Es tracta doncs d’una mesura més acurada que el dòlar-per-dia i més eficient que l’Índex de Desenvolupament Humà.

Si xafardegeu per la web del MPI trobareu totes les característiques, com es calcula i una relació dels Working Papers que ja han començat a fer-lo servir.

El suïcidi polític i diplomàtic d’Israel

Aquesta matinada l’exèrcit israelià ha atacat un comboi en aigües internacionals. El comboi estava format per sis vaixells carregats amb 10.000 tones d’ajuda humanitària (medicines, material hospitalari, educatiu, esportiu i de construcció). S’hi trobaven a bord dos catalans de Vic i membres de la ONG “Cultura, Pau i Solidaritat“, un periodista espanyol de TeleSur, 12 parlamentaris d’Alemanya, Bulgària, Irlanda, Noruega i Suècia, un premi Nobel de la Pau, supervivents jueus de l’holocaust nazi a favor de la pau amb Palestina, i així fins a un nombre de 700 persones entre cooperants i periodistes. Destí del comboi? La zona bloquejada de Gaza. Resultat de l’assalt? 16 cooperants morts i 70 ferits.

L’exèrcit d’Israel ha optat per saltar-se la legalitat internacional i assaltar els sis vaixells en aigües internacionals tintant, finalment, la Mediterrània de vermell. Però, què significa aquest atac?

1. Assalt d’un vaixell en aigües internacionals. La legalitat internacional de nou queda en paper mullat mentre la ONU es reuneix amb caràcter d’urgència per tractar de solucionar l’enèsima trepitjada a la llei per part d’Israel. Segons l’article 101 de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar (pàgina 72) això té un nom: pirateria.

2. Les armes i la desproporcionalitat. La gravetat és monumental. La desigualtat de la batalla és escandalosa, el que em dificulta entendre els defensors de l’actuació de les forces d’Israel. L’exèrcit israelià mateix ha publicat el vídeo de les armes amb les que han estat atacats. Aquí el teniu:

Les armes són bàsicament tiradors (tirachinas en castellà), pals, una fregona i cadires de plàstic. No vull fer broma amb aquest tema, però no estem parlant precisament d’armes de destrucció massiva. L’exèrcit d’Israel en canvi, gaudeix de l’armament més modern del món.

3. La premsa internacional ha estat expulsada de la zona. Tot i que a tots els vaixells hi havia presència de periodistes i personalitats (inclosos parlamentaris i premis Nobel) per garantir la legalitat del comboi , l’Estat d’Israel ha expulsat a tots els periodistes internacionals del port d’Ashdod on els vaixells han estat traslladats. De què tenen por?

4. Hem assistit al suïcidi diplomàtic d’Israel. El vaixell que ha rebut l’assalt més violent té bandera turca. Turquia va ser el primer país musulmà en reconèixer l’Estat d’Israel, l’únic país de la zona que comercia amb els israelians, i l’Estat que disposa de les bases de la OTAN des de les que es defensaria a Israel en una possible invasió. Ara és el pais més cabrejat de tots.

5. Es tracta d’un acte de guerra contra un país de la OTAN. L’assalt d’un vaixell per part de militars i en aigües internacionals és en tota regla un acte de guerra, el que pot considerar-se una declaració de guerra contra Turquia, que ja ha demanat explicacions urgents. I la declaració de guerra contra un país de la OTAN significa una declaració de guerra contra tota l’Aliança: els Estats Units, França, el Regne Unit i un munt d’Estats entre els que s’inclou Espanya.

Solucions alternatives que tenia Israel? Atenent-nos a la legalitat internacional i nacional, si Israel creu que un vaixell amb bandera d’un país de la OTAN transporta armes al seu territori ha de:

1. Exigir al país que l’abandera que aturi el vaixell emparant-se en les lleis internacionals de cooperació internacional. En cas que l’Estat que abandera el vaixell no ho ordeni aquest serà jutjat per la justícia internacional per l’incompliment de la legalitat internacional.

2. Si tot i les indicacions dels dos Estats (en aquest cas Israel i Turquia) el capità decideix continuar amb la ruta prevista cal aturar-lo tan aviat entri en aigües territorials.

3. Bloquejar-lo al port un cop ha amarrat, posar a disposició judicial al capità i procedir a l’escorcoll del vaixell.

El que MAI es pot fer és assaltar-lo en aigües internacionals, causant 16 morts i que a Tel Aviv no rodin caps. I que quedi clar, no defenso en cap cas als integristes musulmans ni soc anti-jueu ni anti-semita. Odio profundament qualsevol fonamentalisme o fanatisme religiós (i d’aquests n’hi han musulmans i jueus). Però les cartes i els morts ja són sobre la taula. Ara ens diran que entre els cooperants hi havia terroristes. El mateix argument que a l’any 1939 va portar els nazis a exterminar als jueus ja que creien que tots ells, sense excepció, eren responsables de portar a la misèria a Alemanya. Si l’argument nazi no era acceptable, el jueu tampoc ho pot ser. Si un argument no justifica l’holocaust, tampoc l’altre justifica l’assassinat de persones innocents. Perquè això és el que ha de quedar més clar: el centre de tota la discusió no és que Israel es salti a la torera les regles internacionals, allò veritablement important és que avui hi ha 16 cooperants que no tornaran mai més a casa seva. Hi ha línies que ni tan sols Israel pot travessar i aquesta matinada ho ha fet.

¡Israel! ¿No oyes las voces de tus muertos que te recriminan que te comportes como hicieron sus verdugos? ¡Qué triste destino el del pueblo judío, asesinar o ser asesinado! ¿Por qué le negáis, involucionistas del Estado de Israel, el derecho a ser un pueblo amable, respetado y admirado como se merecen muchos, muchísimos ciudadanos judíos dispersados por todo el mundo?

Europa i els Estats Units

Europa necessita un somni; un somni que sigui fonamentalment diferent del somni americà. El problema és que la Unió Europa està fundada sobre el desig d’evitar un malson: cap gran guerra més.

Kjell A Nordström y Jonas Ridderstråle