Category Archives: Política catalana

Artur Mas guanyarà les properes eleccions per guapo

Avui, xafardejant una mica per internet he trobat un estudi molt graciós. Els economistes Berggren, Jordahl i Poutvaara van mostrar 1900 fotos de polítics finlandesos a una mostra de 10.000 persones amb la intenció de que els puntuessin sobre cinc aspectes: bellesa, competència, la confiança que inspiraven (trustworthiness), intel·ligència i amabilitat. Tot això tenint com a referència tan sols les fotografies, ja que la mostra no coneixia prèviament als polítics finlandesos.

Els resultats van ser curiosos. Les dones puntuen millor a les polítiques de sexe femení (com a conjunt de les 5 característiques) del que ho fan els homes. Els homes troben que els polítics de sexe masculí tenen una imatge més intel·ligent i més competent que les seves companyes femenines, però troben que les polítiques són més belles, més amables i que inspiren més confiança. De fet, els autors també assenyalen l’absència d’un síndrome de “la rossa estúpida”: la bellesa i la intel·ligència tenen una correlació positiva.

Vol dir això que la bellesa ajuda a la carrera política? Sembla ser que si. Segons l’estudi publicat al Journal of Public Economics, un candidat que té un punt més de bellesa en una escala de 1 a 5 té un 20% més de possibilitats de sortir escollit que l’anterior. La bellesa però, sembla tenir més importància per a les polítiques que per als polítics.

Serà doncs, Artur Mas el proper president de la Generalitat?

Font: Niclas Berggren, Henrik Jordahl, Panu Poutvaara, The looks of a winner: Beauty and electoral success, Journal of Public Economics, Volume 94, Issues 1-2, February 2010, Pages 8-15

Anuncis

A favor de la legalització de la prostitució

El primer que he fet avui tot just despertar-me ha estat agafar el Periódico que corria per casa. La meva sorpresa ha estat el titular de la portada: Més del 90% de la ciutadania és partidària de regular la prostitució. L’enquesta ha estat realitzada per GESOP sobre una mostra de 800 persones amb un error de mostra de +/- 3’5% i amb un nivell de confiança del 95%, pel que ens trobem davant d’una dada prou significativa dels barcelonins.

La legalització de la prostitució té dues vessants que han de ser analitzades. En primer lloc la guerra contra la prostitució ha demostrat ser un fracàs; les prostitutes continuen existint i la gent continua requerint els seus serveis. A més, com en el cas de les drogues, la duresa de les lleis anti-prostitució no està relacionada amb el consum. Segon; la prohibició alimenta les màfies -i com més perseguida es troba més les alimenta-. El problema doncs, només té una solució: la legalització d’una activitat que, al cap i a la fi, seguirà duent-se a terme.

Fer-ho suposaria convertir un problema d’ordre públic (màfies, tràfic de dones, extorsions…) en un problema de salut pública. Estem parlant doncs, de fer que una part dels ingressos que genera la prostitució vagin a parar a l’Estat enlloc d’anar a les butxaques dels mafiosos de torn. Els beneficis per tant, superen àmpliament els costos, tot i que també hi podem trobar alguns contres.

Probablement augmentaria el nombre de persones que requereixen els serveis de prostitutes, de fet, tots aquells que ho farien ara mateix però que no ho fan per tractar-se d’una activitat il·legal. Desprès del boom inicial la situació s’estabilitzaria en un punt de demandants superior a l’actual. Tot i així, no es tractaria d’un gran mal. L’Estat faria un transvasament de recursos del que és “la lluita contra la prostitució” cap a capmpanyes de conscienciació i cap a la Sanitat Pública. El que està clar és que el cost econòmic i social (en vides) seria molt més petit convertint el “problema d’ordre públic” en “problema de salut pública”: Les prostitutes gaudirien d’anticonceptius, protecció dels cossos de seguretat en cas de problemes, afiliació a la Seguretat Social i, arribat el moment, cobrarien una pensió de jubilació. Així doncs, serien apartades de proxenetes explotadors, deixarien de ser víctimes de xantatges i abandonarien carrers insalubres o carreteres comarcals on esperen durant hores -inclòs a l’hivern- a que arribi un client del que no en saben absolutament res i davant del qual es troben totalment desprotegides.

Itziar González, regidora del districte de Ciutat Vella pel PSC, creu que a principis de l’any que ve podria donar-se llum verda a la creació de “zones acondicionades” o “zones de tolerància” per exercir la prostitució. Aquesta proposta, que en un principi venia de part d’en Joan Herrera, no va comptar amb el suport de cap partit polític, fet que torna a mostrar una gran distància entre la demanda de la ciutadania i la voluntat dels polítics.

Article publicat a Tribuna Catalana.

Ferran Requejo

Si la legalitat continua mostrant-se hostil, les institucions catalanes hauran d’anar apartant-se de la legalitat actual”.

Ferran Requejo. Catedràtic de Ciències Polítiques a la UPF.
La Vanguardia, 28-09-09, pàgina 20

L’estafa de l’Estatut

Via elpatidescobert.cat he trobat el següent gràfic fet per araitaca.cat. Això ni és un Estatut ni és res.

La ressaca de la consulta a Arenys

L’altre dia us parlava de la incongruència d’algunes situacions que es dónen més sovint del que ens pensem. Avui afegeixo una fotografia i la crònica de la jornada al New York Times de la consulta independentista a Arenys de Munt.

Diada Nacional


Al fossar de les Moreres no s’hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes serà l’urna de l’honor.

En record del General Moragues, Rafael de Casanova amb l’estendard de Santa Eulàlia i tots els catalans que van donar la vida defensant la llibertat de Catalunya. Visca Catalunya!!!

Aznar és més independentista que Puigcercós

Sempre que discutim sobre el tema Catalunya – Espanya amb en Pau topem amb el mateix: jo defenso la idea de que com més radical és el govern de Madrid millor per a la independència de Catalunya; ell, el contrari. Soc partidari del “com pitjor, millor”. De fet, no només em baso en apreciacions subjectives, com ara que un govern de dretes a Espanya suposa un ofegament a Catalunya que posteriorment desemboca en una major autonomia un cop aquest govern passa a ser d’un altre color per tal de calmar els ànims. També hi ha dades científiques al respecte.

Ara per ara, el govern més de dretes que ha existit a Espanya és el del senyor Aznar, sobretot la segona legislatura. Per aquells temps sobre la taula política hi havia temes com el Plan Hidrológico Nacional, la Guerra d’Iraq o insults cap a Catalunya cada dos dies, especialment durant la convivència del tripartit amb Aznar l’etapa 2003-2004. Curiosament –bé, tampoc tant, ja que és el que sempre he defensat- com més espanyolista és el govern a Espanya més catalanista és el govern a Catalunya.

L’Institut de Ciències Polítiques i Socials, associat a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Diputació de Barcelona, realitza periòdicament sondejos sobre diversos temes, entre els que s’inclou la opinió sobre la independència de Catalunya. Aquests són els resultats de 1991 a 2007 pel que fa a la independència:

La opinió es manté relativament constant al llarg dels anys, excepte quan les relacions entre Espanya i Catalunya es tensen extremadament amb la segona etapa Aznar (de 2001 a 2004).

Aquí ho podem veure més gràficament:


Veiem com a l’any 2003 hi ha un pic on les persones a favor i en contra de la independència de Catalunya s’igualen a un 43%. Per acabar d’afegir dades a l’article penjo també un un mapa sobre la Catalunya secessionista/unionista a l’any 2001:

El color blau és la zona on els secessionistes són majoria absoluta. La groga és zona unionista però on els indecisos poden canviar d’opinió. La vermella majoria absoluta d’unionistes i la taronja una barreja entre unionistes i indecisos.
És a dir, no se m’acudeix un escenari polític millor que Esperanza Aguirre governant Espanya amb Mayor Oreja de Vicepresident i Acebes de Ministre d’Interior. En un parell de legislatures tenim Estat propi.