Category Archives: EUA

Les prioritats d’Obama

La setmana passada Obama s’asseia en un plató de la CNN per respondre a les preguntes de Wolf Blitzer. I ho va fer forma clara i concisa, cosa que s’agraeix donat el llenguatge eminentment buit que ocupa la política darrerament. Aquesta és la resposta a la pregunta sobre els 5 temes prioritaris:

BLITZER: Priorities are going to be critical. I’m going to give you five issues. You tell me which one of these five would be your top priority after you’re inaugurated on January 20th — if you’re inaugurated. Health care reform, energy independence, a new tax code, including tax cuts for the middle class, education spending or comprehensive immigration reform. Top priority?
OBAMA: The top priorities may not be any of those five. It may be continuing to stabilize the financial system. We don’t know yet what’s going to happen in January. And none of this can be accomplished if we continue to see a potential meltdown in the banking system or the financial system. So that’s priority one, making sure that the plumbing works in our capitalist system.

Priority number two of the list that you have listed — have put forward, I think has to be energy independence. We have to seize this moment, because it’s not just an energy independence issue, it’s also a national security issue and it’s a jobs issue. And we can create five million new green energy jobs with a serious program.
Priority number three would be health care reform. I think the time is right to do it.
Priority number four is making sure that we have tax cuts for the middle class and it’s part of a broader tax reform effort.
Priority number five, I think would be — would be making sure that we have an education system that works for all children.
One thing I want to make a point of, though. The tax cut that I talked about may be part of my priority number one, because I think that’s going to be part of stabilizing the economy as a whole. I think we are going to need a second stimulus. One of my commitments is to make sure that that stimulus includes a tax cut for 95 percent of working Americans. That may be the first bill that I introduce.

Així doncs el tema es resumeix en actuar dins del sistema financer, aconseguir la independència energètica mitjançant energies renovables, la reforma del sistema de salut americà, la retallada d’impostos per a les classes mitjanes i un canvi en el sistema impositiu i la revisió del sistema educatiu. Caldrà veure com se’n surt a partir del proper Gener i quines són les polítiques concretes per dur a terme aquestes prioritats. De moment però, la intenció és bona.
Anuncis

Barack Obama

ARA NO POTS FALLAR!

Comença l’últim esforç

http://www.youtube.com/v/0vtHwWReGU0&hl=en&fs=1&rel=0&color1=0x3a3a3a&color2=0x999999&border=1

Si el voleu veure subtitulat (però amb qualitat més baixa) cliqueu aquí.

Les eleccions americanes: estat per estat

Segueixo el fil d’articles fent cas al comentari d’en Pau que ahir va deixar a la darrera actualització. Aquest cop és el torn de veure com està la situació a les eleccions americanes a cadascún dels estats. Evidentment no comentaré els 50, tan sols els més importants o aquells que mereixin especial atenció.

En primer lloc és destacable la situació de Colorado. Si bé encara no ens podem decantar per cap dels dos candidats, de moment la victoria és per Obama amb uns escassos +0,4 punts. En un principi pot semblar una dada qualsevol però no ho és tant quan la comparem amb la d’anys anteriors. En aquest mateix estat l’any 2004 en Bush guanyava per +4,7 i el 2000 per +8,4. Una cosa semblant passa a Virginia. En Bush guanyava per +8,1 i per +8,2, però aquest cop hi ha un empat tècnic d’ambdós candidats.

D’altra banda, Obama pot comptar amb estats tradicionalment demòcrates, com ara Illinois, amb un +21,0, Connecticut i Nova York, amb +18,6 i +16,0 respectivament, Californa, amb +15,3, o Maine, Washington, Massachussets i New Jersey en menor mesura. El candidat demòcrata haurà de consolidar la seva avantatge a Oregon, Wisconsin, Iowa, Pennsylvania, New Mexico o Minnesota.

Altres estats que han estat tradicionals bastions del republicanisme, com ara North Carolina (Bush: +12,4 i +12,8) cauen fins al +4,2 mentenint-se fidels, aquest cop a McCain. Indiana ho fa d’un +20,7 de suport a Bush fins a un +6,7 pel candidat republicà. Es mantenen estats com Missouri, Georgia, Texas, Mississipi, Kansas, Louisiana o Kentucky. Per contra, altres estats augmenten el seu suport a la causa republicana. En són exemples Arkansas, passant de +9,7 a +16,4, Tennesse, de +14,3 a +18,7, o Arizona, de +10,5 a +11,7.

Així doncs, caldrà parar especial atenció als grans estats que encara no tenen decidida la seva orientació. Els tres grans estats, Texas (34), California (55) i New York (31), ja són part del partit republicà el primer i del demòcrata els segons. Però encara resten per decidir-se Pennsylvania (21), de moment a favor d’Obama per +5,0, i Florida (27) a favor de McCain per +3,1.

Aquest seria el resultat si les eleccions es celebressin avui mateix (resultats del mapa anterior sense estats indecisos). Victoria molt ajustada d’Obama per 273 a 265:


Tot i així, no podem oblidar que ens trobem davant de l’inici de la cursa per la presidència i de moment, com gairebé sempre, els republicans dominen més estats que els seus adversaris, però els demòcrates guanyen als estats amb més població. D’aquí que Obama tingui 180 vots assegurats dels 270 necessaris contra els 142 de McCain. Caldrà veure si es consoliden els 55 estats que basculen cap als demòcrates i els 43 que es decanten pels republicans, a més dels 115 punts d’estats que de moment es deixen estimar per tots dos candidats. L’expresident demòcrata, Bill Clinton, va dir un cop que “la política és un esport de contacte” i, ara per ara, el combat no ha fet res més que començar.

Poll Average: Obama VS McCain

Avui no tinc gaire temps per afegir un nou article al bloc. Estic estudiant Comunicació Política, de l’infumable senyor Pallarès, així que he pensat “Què millor per actualitzar el bloc que un gràfic sobre intenció de vot?”

Així és com estan les coses, de moment, per EUA. Font: Real Clear Politics.

Job Creation

Sé perfectament que no hauria d’estar aquí escribint això. Hauria d’estar estudiant, que bona falta em fa. Però no m’he pogut resistir a penjar aquest gràfic que he trobat al bloc d’en Paul Krugman, al New York Times. Crec que parla per si sol.

If there’s one thing that stands out above all over the economic record of the past 16 years, it’s the contrast between stellar employment performance under Clinton and dismal performance under Bush.

Ara sí que vaig a estudiar. Ho prometo.

Barack Obama i el Yes We Can

Ja us vaig parlar l’altre dia sobre la nominació de Barack H. Obama com a presidenciable pel Partit Demòcrata americà. I suposo que a aquestes alçades tots els que us passeu per aquí, ja sigui voluntàriament com involuntàriament, haureu vist aquest video:

http://www.youtube.com/v/jjXyqcx-mYY&hl=en&rel=0

És d’una potència extraordinària. Com a recomanació personal us convido a que l’escolteu amb la música lleugerament alta, en especial a partir del minut 3:10, quan fa un crescendo espectacular. Tot el video està inbuit d’una força que posa la pell de gallina. Yes We Can! Yes We Can!

Fa uns dies llegia una definició sobre el que és progressisme feta per en Raimon Obiols, allò que és definitori de tota ideología de progrès: “Un moviment que succeeix. No en trobarem una definició que plagui a tothom, ni un model final de societat sobre el que coincidir, però sabem que sempre que en el món hi ha desigualtat, injustícia i manca de llibertat, existeix i existirà quelcom (un “principi energètic”, una força o funció històrica), de caràcter persistent i recurrent“. Successió. Canvi. Aquesta és la definició. The opportunity and prosperity! Yes We Can!

Com bé diu en Raimon Obiols, si fos el món sencer que votès a les eleccions americanes Obama aconseguiria la presidencia amb una victòria abrumadora. L’esperança de canvi, de renovació, és el que transmet el senador d’Illinois. Es tracta d’un home encisador, d’aquí que tot el progressisme europeu se’ls hi fagi la boca aigua. Envejant un líder que fa temps que no es veu a Europa. Hi ha pocs homes com ell, amb un carisma enèrgic i capaç de despertar els esperits de les persones de la mateixa forma que ho feren els presidents de la II Guerra Mundial. I tot això sense que ningú, o gairebé ningú, tingui la més mínima idea del seu programa polític. Tan se val, és el canvi. Qualsevol cosa és millor que el que hem tingut fins ara. Justice and equality! Yes We Can!

Però els esperits crítics, amb raó, acostumen a recelar d’aquesta mena de proclames. Per desconfiança, per por a que sigui un projecte vacu. El dubte individual sempre tan poderós i necessari davant la marea. D’alguna manera som així, necessitem aquests principis energètics, ens toquen la fibra sensible i hi reaccionem. A més a més són principis necessaris, és clar que sí. Per això estic també amb Obama. I per si això no fos prou també li dona suport la magnífica Scarlett Johansson. Però cal tenir present el dubte. Al cap i a la fi, no és res de nou que les bondadoses promeses acabin com el rosari de l’aurora. Esperem que no sigui així en el cas d’Obama i el que representa. Voices calling for change! Yes We Can! Yes We Can Repair This World!