Curses de braus i la forma de la candidatura

Diu Xavier Torrens, professor de Ciència Política a la Universitat de Barcelona, que “la forma de la candidatura crea els llaços entre els votants i els candidats i entre els candidats i els partits”. Aquesta, al seu torn, pot ser unipersonal o de llista. Les candidatures unipersonals les trobem a sistemes majoritaris com el nord-americà, mentre que les candidatures amb vot de llista són aquelles on hi ha un seguit de candidats ordenats per llistes de partits. I perquè parlo de candidatures, llistes i representativitat? Doncs per que llegint les reaccions a la prohibició de les curses de braus a Catalunya m’ha sobtat una cosa. Ningú ha parlat d’un dels aspectes més importants de la reforma. Ningú ha parlat d’acció col·lectiva, associacions d’interessos o disciplina de vot.
La idea general que regeix la Ciència Política és que un sistema electoral ha de mantenir l’equilibri entre la representativitat del partit, és a dir de la societat, i la representativitat del candidat, és a dir d’una comunitat concreta. Inclinacions cap a una o altra banda produeixen resultats subòptims. En el cas d’Espanya (excepte a les eleccions pel Senat), les llistes són tancades i bloquejades, pel que l’elector vota una llista presentada per un partit i bloquejades en tant en quant l’ordre d’aquestes llistes no pot ser alterat. Així doncs, és un sistema que no té gaire en compte les preferències dels electors i en canvi prima les del partit, podent afegir a la llista persones que segueixin criteris aliens a l’interès general o de comunitat que pretén representar.
Però la història canvia si parlem de la votació per tal d’abolir les curses de braus. En aquesta votació diversos partits han optat per permetre la llibertat de vot, el que significa que la funció dels parlamentaris catalans esdevenia semblant a la dels senadors o congressistes americans. Passaven a exercir la seva feina com si es tractés d’un sistema majoritari. Això ha permès la intervenció d’una forma de fer política molt i molt interessant per a tots els politòlegs: els grups de pressió o lobbies. I dic interessant per que és una de les fonts més importants d’empleabilitat per a llicenciats en Ciències Polítiques als Estats Units, Europa i, en menor mesura, Espanya. Es tracta d’establir contactes entre organitzacions que promouen o defensen els interessos de determinat grup de ciutadans i les institucions de l’Estat. La voluntat d’aquestes organitzacions, guiades per politòlegs, és exercir tota la influència possible sobre els àmbits de l’esfera pública que afectin als seus interessos.
Així doncs, la unió entre una major disponibilitat dels parlamentaris a escoltar diverses veus (ja que aquests no tenien el vot determinat pel partit) i l’exercici dels grups de pressió o lobbies (pro-taurins i anti-taurins) han donat a llum una nova forma de participació més democràtica. De totes formes, i sense tenir en compte la posició dels politòlegs a favor de models anglosaxons per la seva major oferta de treball, hem de vigilar amb aquest debat. Què és el que hem de primar en un càrrec electe? Que aquest defensi els interessos de la comunitat més propera (territori, grup ètnic, sexe, edat, religió…) o bé els interessos generals? De totes formes una cosa està clara: el que va començar amb una signatura feta amb un boli Bic ha acabat amb una llei parlamentària i això és un èxit innegable de la democràcia.

2 responses to “Curses de braus i la forma de la candidatura

  1. Hola Carlos,

    Me parece que te equivocas al considerar que cualquier iniciativa popular que consigue convertirse en Ley es un éxito de la democracia.

    Como contraejemplo te planteo la Proposición 8 de las elecciones estatales de California de Noviembre de 2008.

    http://es.wikipedia.org/wiki/Proposici%C3%B3n_8_(Estados_Unidos)

    Esta enmienda, instigada por lobbies de presión católicos y anti-matrimonio gay, consiguió ser tramitada y aprobada, eliminando la posibilidad de las personas homosexuales a contraer matrimonio en el Estado de California, derecho que habían adquirido previamente gracias a una sentencia de la Corte Suprema de California. Y tengamos en cuenta que esta ILP o enmienda constitucional SÍ fue soetida a votación por el total de los electores, y no sólo por los X diputados (cada uno de los cuales tendrá sus preferencias morales personales que inevitablemente influyen en su voto).

    El pueblo, aunque soberano, NO SIEMPRE TIENE LA RAZÓN. La democracia es el menos malo de los sistemas políticos conocidos hasta la fecha, pero obviamente no es el mejor, al menos tal y como se articula en la actualidad.

    No quiero entrar a fondo en el debate de los toros en sí, porque es otro tema que da como para un post en sí mismo, pero creo que tu afirmación de que la aprobación de una ILP sea una victoria de la democracia no es algo innegable por sí mismo. Puede ser un éxito del sistema, pero no considerar el contenido de lo aprobado es un poco temerario en mi opinión.

    Un saludo.

  2. Tienes razón Freddy, además con un ejemplo muy bien encontrado. Pero déjame explicarme.

    Como he comentado en el artículo lo ideal seria un equilibrio entre los bienes generales de la sociedad y los de las comunidades y minorías que la integran. Fuera de este equilibrio tenemos dos extremos (y dependiendo del Estado son más o menos extremistas): (1) el extremo en el que se prima el interés general mediante listas cerradas y bloqueadas como en el caso español y (2) el caso extremo en el que se prima el interés de las comunidades o minorías como en Estados Unidos. En el (1) el representante vota lo que el partido manda, independientemente de si eso va en contra de la comunidad o minoría que dice defender. Vamos, que un representante de la minoría gitana, de los jóvenes o de los ancianos puede ser obligado a votar en contra de “sus defendidos”. En el caso americano es lo contrario, los senadores se deben a su territorio y tenderán a sobrevalorarlo por encima del interés general del país. Como ejemplo las mil y una filigranas que tienen que hacer en EUA cada vez que tratan de aprobar presupuestos.

    Decía que se trata de una victoria de la democracia por que la aprobación de una ILP hace que el sistema español se mueva hacia el centro, dejando de ser tan cerrado y rígido (algo deseable), lo cual no significa que nos pasemos al caso contrario como el americano.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s