Casar-se engreixa

Per una d’aquelles coses de l’observació natural (la que es dóna amb els ulls, no l’empírica basada en dades) tothom confirmaria la hipòtesi de que les persones casades tendeixen a tenir un pes més elevat que les solteres. Però les dades (aquest cop si, observació empírica) confirmen la hipòtesi? Ahir a la nit, tot veient Buenafuente, xafardejava els estudis publicats sobre aquest tema. La conclusió era semblant a tots els que vaig consultar.

Jeffrey i Rick (teniu l’enllaç de l’estudi al final de l’article) van realitzar un estudi fent servir la informació recollida durant 2 anys de 2528 treballadors per tractar d’estimar l’efecte del matrimoni i el divorci sobre l’obesitat. Les conclusions són bàsicament aquestes:

– Casar-se incrementa l’Índex de Massa Corporal en un 0’70 per als homes i un 0’96 per a les dones. És a dir, uns 2 quilos per als homes i uns 3 quilos per a les dones. I aquest increment augmenta amb el temps.

– Divorciar-se redueix l’Índex de Massa Corporal. Els coeficients estimats són de -0’27 per als homes i -0’63 per a les dones.

A més, l’estudi també conclou que els matrimonis tendeixen a pesar el mateix  que la seva parella a mesura que passa el temps, el que demostraria la importància dels factors ambientals (tipus de vida, d’alimentació…) a l’hora de determinar l’obesitat. De fet, a Salus Populi Suprema Lex Esto també he parlat d’aquest fenòmen: els països que dediquen més temps a menjar són països amb menys obesitat.

I això per què és així? Doncs la hipòtesi que defensen Uri Gneezy i Jason Shafrin (també teniu l’estudi al final) és que les persones casades tenen menys incentius a mantenir-se sans donat que es troben fora del mercat de parelles. Aquest altre estudi a més, mostra com les dones que conviuen amb les seves parelles sense casar-se guanyen menys pes que les dones casades. És a dir, sembla que a mesura que augmenta el compromís també augmenta el pes. O, com afirmen els autors, la probabilitat de que una parella es separi és un dels determinants del pes. Així, les dones en relacions molt estables guanyen molt més pes que les dones solteres.

Si voleu consultar les fonts i no voleu pagar podeu fer servir el servei Troia de la UPF, això si, n’heu de ser estudiants. Si no, us tocarà pagar per veure els estudis.

Fonts:

Jeffery RW, Rick AM. (2002) “Cross-sectional and longitudinal associations between body mass index and marriage-related factors.” Obesity Research 2002 Aug;10(8):809-815.

Gneezy U, Shafrin J. (2009) “Why does getting married make you fat? Incentives and appearance maintenance” University of California, March 25 2009

2 responses to “Casar-se engreixa

  1. Punto G y la banda funky

    Carlos aquests últims articles em preocupen. Infidelitats, engreixar-se quan et cases. Últimament no ens veiem gaire però diria que t’has descuidat de mi. Què has d’explicar algo? Per fi et cases amb la mandun?

    Bé macu una cosa es que no m’ho diguis, però a la despedida de solteros em convides!!

  2. Ostres, completament d’acord amb la banda dels G. Infidelitat, obesitat … Qualsevol intuiria que el tema “matrimoni” comença a deixar-te una greu petjada al subconscient. ^^

    Va, i amb l’empirisme que em dóna l’estudi d’un sol cas, també et diré que les bodes aprimen. Sobretot quan estressen, per això després un s’engreixa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s