Reforma de la Diagonal: raons per defensar-la

Desprès de veure que un grapat de les meves amistats del Facebook s’unien a grups en defensa de la opció C a la votació per a la reforma de la Diagonal -alguns d’ells fins i tot fent-ne una activa campanya en contra- em vaig preguntar si realment sabien del que parlaven. Tots ells però, tenen una característica comuna: són votants o simpatitzants de CiU o del PP, cosa que ja em va fer sospitar. Com que tampoc volia ser massa incisiu i tocar-los el crostó directament vaig pensar que la millor opció era escriure un article sobre què és la reforma i quina és la opció que considero millor per a la ciutat.

El que ha de quedar clar amb aquesta votació és que ens trobem davant de dues formes d’entendre la ciutat: una que prima el transport públic (opció A i B) i una altra que pretèn mantenir la vigència del vehicle privat per sobre del transport públic (opció C). Dos característiques que, ja posats a dir-ho, coincideixen en molts altres posicionaments en política d’aquests dos partits.

És cert que qualsevol de les dues opcions suposaria una afectació notable del trànsit durant el temps que triguessin en acabar-se les obres, però la reforma és necessària. Tota acció té un cost. Però aquesta afectació sobre la mobilitat es veuria àmpliament superada pel benefici un cop duta a terme la reforma. Per les següents raons que podeu consultar a l’informe de movilitat de la Diagonal:

(1) Es dobla la mobilitat del tramvia. La unió del Trambaix i el Trambesós suposa passar de 24 milions de desplaçaments anuals a 50 milions. És a dir, se’n doblaria l’ús. Al meu parer, la raó principal per a la reforma: qualsevol que miri el mapa de Barcelona veurà que és INDISCUTIBLE que aquests dos tramvies han d’estar conectats. Aquest mitjà de transport a més, és més sostenible que el cotxe o el bus.

(2) S’augmenta la capacitat d’absorció d’usuaris de 400.000 diaris a 470.000. La reforma d’aquest tram de la Diagonal permetria augmentar en gairebé 100.000 persones el nombre d’usuaris diaris de la via.

(3) Canvis en la proporció dels desplaçaments. La situació actual permet un desplaçament de 400.000 usuaris diaris amb la següent distribució: 34% en cotxe, 33% caminant, 22% en transport públic i 11% en bicicleta. Amb qualsevol de les dues reformes i l’augment de la capacitat d’absorció la proporció seria aquesta: 43% en transport públic (24% en tramvia i 19% en bus), 36% caminant, 14% en bicicleta i 7% en cotxe.

(4) No suposaria el caos a l’Eixample ni altres zones dels voltants. La reforma significa un transvassament de vehicles cap a la resta de l’Eixample d’uns 11.000 vehicles. Aquest nombre de vehicles és el que admet qualsevol carril de qualsevol carrer de Barcelona amb un flux continu de vehicles.

D’altra banda, la Plataforma pel Transport Públic ha publicat també una llista de les necessitats i beneficis de la reforma en un decàleg a favor de la reforma de la Diagonal:

(1) La Diagonal ja es troba actualment saturada. Només cal passejar-se a determinades hores per la Diagonal, si no creieu oportú que faci servir dades subjectives podeu donar un cop d’ull a l’anàlisi més profund de l’informe de mobilitat. No reformar una cosa que no funciona té un nom: estupidesa.

(2) Els busos no donen a l’abast. Actualment la velocitat del servei és d’uns 8 Km/h. La solució és un carril segregat per a bus i la posada en marxa de la xarxa ortogonal d’autobusos d’alta capacitat que ja s’està discutint.

(3) La combinació del bus d’alta capacitat amb el tramvia suposa un transport públic d’alta eficiencia. Es tracta d’apropar-se a les capitals europees capdavanteres en transport públic. Actualment gaudim d’un sistema de metro de primer nivell i estudiat a tot el món, ara només falta que també liderem el transport de superficie.

En definitiva, els problemes que suposaria no reformar la Diagonal (votar la opció C) són molt més grans que els que suposarien les molèsties ocasionades per les obres. Ara bé, apart de la saturació i altres històries, quina és la posició dels opositors a la reforma? 

a) La oposició del PP. Primer faré la cítica a la posició del PP ja que aquesta és més directa. No tinc res a criticar al PP, va de cara i la seva proposta és clara: prefereix la llibertat de moure’s en vehicle privat. És una opció totalment legítima, per molt que inviable en termes d’absorció d’usuaris, però ja sabem quins interessos defensa cada partit. 

b) La oposició de CiU. Si bé poden compartir interessos en quant a votants, la oposició de CiU a la reforma s’ha fet de forma covard i fosca. A dia d’avui jo encara no sé quina és l’alternativa que ells proposen, si és que en proposen alguna més enllà de deixar la cosa tant desastrosa com està ara. Els seus arguments van anar des de perquè es tal·laven massa arbres (ara CiU són els nous verds?) fins a que ells s’hi oposen perquè aquesta és la feina de l’oposició: oposar-se. De fet, han proposat quelcom amb el que a mi se’m cauria la cara de vergonya com a polític: un cop feta la consulta ells donaran a conèixer la seva proposta

Ah! Fantàstic! Bona tàctica: si surt la opció A en presenten una de bàsicament igual amb un marge de vorera 5 cm més ample, si finalment guanya la opció B poden presentar un projecte on el carril bici pugui absorvir 3 bicicletes més per hora i si finalment surt la opció C bombardejaran a l’alcalde venent la moto de que la ciutadania de Barcelona ja no el vol. Vaja, que passi el que passi CiU surt guanyant. 

Molt cobard tot plegat. Com a mínim el PP no s’amaga en la seva defensa del vehicle privat, però els senyors de convergència (per variar) no es mullen. On s’és vist això d’oferir una proposta un cop feta la consulta? Soc l’únic a qui li sembla insultant i ridícul per a la ciutadania de Barcelona?

7 responses to “Reforma de la Diagonal: raons per defensar-la

  1. 1. Comparteixo la teva reflexió en clau política. Si una cosa s’ha de reconèixer al projecte és que toca la nafra del model de ciutat i no parlar-ne no vol dir que es faci bé.
    2. Als motius en termes de transport públic jo n’afegiria un altre relacionat amb la convivència del vianant amb motoristes i ciclistes. Només cal veure com estan els espais centrals de la Diagonal entre motos aparcades i ciclistes circulant amb poca seguretat per ells i per al vianant.
    3. No estic d’acord que l’opció C vulgui dir “no fer res”. L’opció C diu “cap de les dues anteriors”. Això, com comprendràs, obre un ventall enorme de possibilitats d’interpretació de vot. És una pífia del govern municipal no incorporar l’opció D, que seria no fer res. El C guanyarà (si uns retocs no ho eviten) i ningú es podrà sentir legitimat per dir que tenia raó.

  2. Siusplau, se’t veu clarament el plumero quan critiques a CiU. La reforma de la Diagonal serà una obra faraònica que ens sortirà a tots per un ull de la cara i desprès no servirà per a res! Els diners es poden destinar a coses molt més útils!

    SI A L’OPCIÓ C!

  3. Andreu, moltes gràcies per passar-te! Tens tota la raó amb que la opció C és una opció trampa. Tècnicament no és “no fer res” si no “cap de les anteriors”, el que obre la possibilitat a moltes més opcions. Una errada dels organitzadors.

    Estimat Pepino: et puc posar enllaços on critico en aquest mateix bloc al PSOE, al PSC, a ERC o al PP. No tinc cap mena d’obessió amb cap partit en particular. Ara bé, ningú pot negar que la posició de “jo faré la meva proposta un cop s’hagi votat” és ridícula.

    I si vols parlem de números: qualsevol de les dues reformes costarà al voltant de 70 milions d’euros. El pressupost per a inversions anuals de Barcelona és de 800 M d’euros sobre un pressupost de 2.000 milions. És a dir, parlem d’un 2’5% del pressupost. A mi personalment, un 2’5% del pressupost no em sembla pas una obra faraònica.

    Això si, estic obert a les teves propostes sobre on podriem destinar aquests diners. T’estaria molt agraït si me les fessis arribar.

  4. Gran post.

    No sé si guanyarà o no la C, però sí treurà força vots. Qui sap si aleshores s’interpretarà com un fracàs de l’experiment consultiu.

    Per mi està clar: més transport públic. Els polítics estan per prendre decisions i canviar el que no funciona. Si cal una ciutat amb menys cotxes, reformar la D és una bona forma de desincentivar-ne el seu ús.

  5. Comparteixo la idea que cal reformar la diagonal, el problema és la farsa que s’ha organitzat al voltant d’aquest referèndum. I la opció C no és cap error d’organització, no, ben al contrari, és deixar la porta oberta per si la cosa no surt bé. Molt polític, intentant salvar el cul després d’incloure una opció de risc.

    Crec que la majoria dels vots C es basen en desconeixement de les dades i opcions reals i alhora tenen una part mooolt important de vot de càstig.

    La pantomima de CIU és la de sempre, que actuen com el gat i l’aigua mulla.

  6. Francesc del TRAM

    Hola! Hemos recogido diferentes opiniones de comerciantes que ya conviven con el TRAM así como de otros que creen que la reforma de la Diagonal puede ser muy positiva. Os dejo enlace por si es de vuestro interés http://blog.trambcn.com/que-diuen-els-comerciants-sobre-el-tram

  7. Retroenllaç: Els autobusos del futur | Barcelona és bona si la bossa sona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s