Eleccions a Espanya i EUA: procès electoral, elecció de candidats i representativitat

El reconeixement de la voluntat popular pel que fa als afers polítics el trobem a les eleccions dels sistemes democràtics que, de fet, són una condició indispensable per a poder parlar de democràcia. Es tracta a més, un dels moments en que el ciutadà, en condició d’elector, exerceix com a actor polític central. Podem així, prendre la definició sobre el concepte de sistema electoral que ens ofereix Xavier Torrens: és un instrument situat entre les preferències polítiques dels votants reflectides en els resultats electorals i la seva concreció en les institucions polítiques.

Les eleccions produeixen representació, govern i legitimació. Estem parlant doncs, de proporcionar representació mitjançant una elecció, produir govern influint així en les polítiques públiques, atorgar mandats amb legitimació agregada i també influir en els partits.  Segons el professor Xavier Torrens, podem observar les següents funcions de les eleccions democràtiques:

1) Generar participació
a) Expressar en vots les preferències polítiques de l’electorat.
b) Elegir entre programes polítics diferents.
c) Exercir influència política.

2) Produir representació
a) Seleccionar i elegir elits polítiques i els seus líders.
b) Atorgar un mandat representatiu fundat sobre una base electiva.
c) Reflectir el pluralisme de la societat en el si de les institucions polítiques.

3) Proporcionar govern
a) Crear un recolzament polític que sostingui el govern.
b) Crear una oposició parlamentària que controli el govern.
c) Establir l’orientació general de les polítiques públiques.

4) Oferir legitimació
a) Contribuir a la socialització política i a la formació de la cultura política de l’electorat.
b) Establir comunicació política mitjançant la interacció entre l’opinió pública i l’elit política.
c) Legitimar el sistema política, el sistema de partits i el govern.

A més, aquest vot sempre ha de complir una sèrie de requisits, ha de ser: universal, lliure, igual, directe i secret.

Pel que fa al procès electoral podem trobar diferències entre els nostres dos casos d’estudi. El cos electoral és la totalitat de ciutadans que, sempre que compleixin els requisits jurídics establerts per cada Estat, poden votar. Com veurem més endavant, en països on la inscripció és voluntària al cens electoral cal que, a més de poseeir el dret de vot, han d’estar inscrits en el cens. És a dir, no podem concloure que l’electorat és el mateix que el concepte de població resident. La diferència rau en les condicions jurídiques per exercir el sufragi. D’altra banda, la participació vindrà donada per la voluntat individual d’exercir el dret a vot o no fer-ho, per tant, l’electorat tampoc és igual a la participació en una votació. Parlem doncs, de la diferència entre elector i votant. Si bé això escapa al nostre anàlisi, existeixen països on el sufragi és obligatòri, com ara Grècia o Bèlgica, el que fa que si que existeixi una paritat entre cos electoral i votants.

Tornant a les condicions juíridiques per exercir el dret a vot en trobem de dos tipus: en primer lloc els requisits positius (allò que l’elector ha de complir) i les de tipus negatiu (aquelles capacitats legals negatives que impedeixen al ciutadà formar part de l’electorat).

Entre els requisits positius podem trobar aspectes com l’edat (generalment la mateixa que la majoria d’edat civil), la ciutadania (aquest requisit genera problemes de representativitat, ja que reforça la desigualtat social que suposa la restricció de participació política entre persones d’origen estranger, obstaculitzant així la seva integració) o el domicili de residència (això vincula el poder votar en una ciscumscripció determinada a l’àmbit territorial on es fa l’elecció i que posteriorment determinarà el colegi electoral on el ciutadà haurà d’anar a exercir el seu dret de sufragi).

Pel que fa a les condicions negatives estem parlant de la privació del vot a ciutadans amb discapacitats psíquiques o les persones en privació de llibertat.

Les llistes electorals o cens electoral és el registre públic del que disposa l’Estat per organitzar les eleccions. En el cas d’Espanya, com en la majoria de països, la inscripció al cens és automàtica en el moment en que s’assoleix els requisits positius abans esmentats. Per contra, a l’altre cas que ens ocupa, als Estats Units la inscripció al cens es fa de forma voluntària, el que fa recaure sobre el ciutadà la responsabilitat d’inscriure’s per poder participar en el procès electoral i comporta la probable disminució de la participació electoral, afectant així de forma negativa la participació dels nivells mitjans-baixos i baixos de l’estructura social. La inscripció voluntària de fet, pot esdevenir una forma de restricció discriminatòria cap a certes classes socials impedint-ne o dificultant-ne la participació.

Pel que fa al procés electoral, aquest es compon de diferents etapes que varien segons el país. La convocatòria d’eleccions és el tret de sortida d’un nou procés electoral; per molt que alguns considerin que el procés s’inicia amb l’elaboració del cens electoral. Estem parlant de la vessant jurídica, ja que si ens centrem en la vessant política és més que probable que el procés electoral hagi començat molt abans que no pas la vessant jurídica. Ja sigui amb la precampanya, amb l’elecció de candidats o la confecció de les candidatures de cada partit.

Desprès de fixar la data per a les eleccions (en el cas d’Estats Units aquesta es troba fixada al primer cap de setmana de novembre mentre que a Espanya va variant), s’obre el termini per a la presentació de candidatures que finalment ens portarà a la proclamació oficial de cada candidat.

a) El cas d’Espanya. Posteriorment, el següent pas és iniciar la campanya electoral, es tracta d’un espai de temps on podem apreciar una alta intensitat pel que fa a la comunicació política en el que es pot demanar explícitament el vot dels ciutadans. Al mateix temps l’Estat s’encarrega de designar els membres de les meses electorals i s’obre el procès d’acreditació dels integrants de la resta de representats a les llistes de les candidatures. Un cop ha passat el dia de les eleccions es procedeix a l’escrutini dels vots, separant els vots vàlids, els vots en blanc i els nuls. Els vàlids són aquells que acompleixen tots els requisits, els blancs aquells que no s’han decantat per cap de les candidatures i els nuls els que incompleixen algun dels requisits. En alguns casos, com en l’espanyol, els vots en blanc també es consideren vàlids.

b) El cas d’EUA. El cas americà però, segueix un tràmit una mica més elaborat. Es produeix en primer lloc una fase on l’aspirant a candidat explica el seu pla d’actuació i tanteja la possibilitat de ser escollit candidat. Posteriorment s’inicia la promoció personal i la elaboració del programa que presentarà l’aspirant a candidat del partit a les eleccions primàries. En aquest moment es produeix un debat intern dins del partit per tal que els votants vegin la diferència entre els diferents aspirants. Un cop arribats aquí s’inicien el que entenem com a eleccions primàries o caucus, segons l’estat. En aquestes eleccions o caucus cada estat escull els seus delegats que enviarà a la Convenció Nacional del Partit, sent proporcional el nombre de delegats i d’electors. Un cop realitzades les primaries arriba la Convenció Nacional del Partit on es reuneixen els delegats per determinar el candidat del partit que es presentarà a les eleccions presidencials.

Escollits els candidats es dóna inici al que entenem com a campanya electoral, aquest cop competint contra l’adversari del partit polític contrari i no pas contra un altre aspirant del mateix partit. Desprès d’aquesta campanya s’arriba al dia de l’elecció on els votants escullen al colegi electoral que té la funció d’escollir al president i al vicepresident. D’aquesta forma, el president dels EUA no és escollit directament, si no de forma indirecta.

Pel que fa a Espanya s’utilitza una divisió per cirscumscripcions i un mètode matemàtic, la llei d’Hondt, per repartir-se els representants. En el cas espanyol cada provincia és una cirscunscripció a la que li correspon un nombre determinat de representants en funció de la població que hi habiti. Com passa en el cas americà, els ciutadans voten al representant de la seva cirsuncripció i no pas al president de forma directa, es vota a les llistes de cada partit polític a la provincia determinada. A més, mentre que les llistes al Congrés són tancades, les del Senat són obertes.

Així, podem veure com amb un mateix resultat electoral, l’aplicació de diferents sistemes electorals crearà diferents composicions en la cambra de representants. L’existència de diferents sistemes electorals ens mostra doncs, que aquests no són pas neutrals sinó que són determinats per interessos polítics que, en el cas espanyol, van dominar la transició política. A més dels aspectes tècnics del sistema electoral (la conversió de vots en representació) també té efectes psicològics. La implantació durant un temps de llarga durada d’un sistema determinat indueix als votants a l’aprenentatge de comportaments estratègics per donar més utilitat al seu vot individual.

D’aquí que Sartori exposi dues lleis de tendència. En primer lloc que els sistemes uninominals o majoritaris, com el dels Estats Units, afavoreixi el format bipartidista. Per altra banda, els sistemes proporcionals facilitarien el multipartidisme. Així doncs, els sistemes majoritaris acostumen a afavorir els partits més grans i a produir resultats no gaire proporcionals fet que, finalment, acaba desanimant als votants desincentivant-los a l’hora d’anar a votar per la falta d’alternatives i la disolució de polítiques públiques de marcat caràcter clasista.

5 responses to “Eleccions a Espanya i EUA: procès electoral, elecció de candidats i representativitat

  1. No creo que el voto deba ser igualitario sino ponderado. No puede ser que mi voto valga lo mismo que el de mi abuela, que no sabe lo que es el PIB, ni la política exterior, ni qué es la OTAN ni nada de nada.

    No es una cuestión de izquierdas o derechas, es una cuestión de cultura ciudadana. Ya sé que es dificil, pero propongo un voto ponderado acorde a los resultados de un examen de ciudadanía que comprenda temáticas históricas, socio-políticas, económicas y culturales.

    Para los que piensen que la democracia igualitaria es la panacea y es infalible:

    “Dos cientos mil millones de moscas no pueden equivocarse; come mierda.”

    Un saludo.

  2. Hola Freddy, bienvenido de nuevo! No es la primera ni la segunda vez que alguiem me propone esto o se me pasa a mi mismo por la cabeza. Aunque no tengo muy claro hacia donde nos llevaría esto… ¿Quién decide lo que son los conocimientos mínimos? ¿Quién determina lo que es bueno o malo para un Estado? Al final estamos decidiendo sobre ciencias sociales… y eso es complicado, porqué las matemáticas pueden ser exactas, pero la economía, la sociología, la política o la historia no lo son.

  3. Punto G y la banda funky

    Tu abuela sabe mucho más que tu, solamente por tener 40, 50 o 60 años más, pongo la mano en el fuego que sabe más que tu. Que se haya estudiado una carrera universitaria no asegura el saber. Sin entrar en historias personals, que hay muchas y de mil formas, trabajar durante años y vivir diferentes momentos políticos deja huella en las consciencias, de una forma u otra, hacia una dirección u otra. Trabajar durante cuarenta años hace entender conceptos como alienación, clase social… seguramente casi nadie te hablará de alienación, simplemente porque no han tenido la posibilidad de ir a la universidad y que le expliquen el concepto. Saber el concepto no quiere decir conocer y/o entender dicho concepto.

    Y si formulamos la pregunta al revés. Que derecho tenemos a votar personas de 22 años que no han vivido lo suficiente para entender?

    Sencillamente el voto ponderado es claramente una política de elites. Ya hace varios decenios que se consiguió el voto igualitario, hagamos pasos hacia adelante, ya hemos dado muchos para atrás.

  4. ¿Para dar el voto, y el derecho a voto (que es un derecho constitucional, por lo que no entiendo porque no es un deber constitucional del ciudadano el cual debería tener la potestad de denegar tal derecho e obligación de así considerarlo) debemos plantear una evaluación de la capacidad política y moral del ciudadano? ¿Según que criterios? Debemos tener un carné del buen votante?

    ¿Qué posición tenéis sobre el voto el blanco?
    ¿Qué implicaciones tiene?
    Votar en blanco..que pros y contras conlleva según vosotros?

  5. ¿Para dar el voto, y el derecho a voto (que es un derecho constitucional, por lo que no entiendo porque no es un deber constitucional del ciudadano el cual debería tener la potestad de denegar tal derecho e obligación de así considerarlo) debemos plantear una evaluación de la capacidad política y moral del ciudadano? ¿Según que criterios? Debemos tener un carné del buen votante?

    ¿Qué posición tenéis sobre el voto el blanco?
    ¿Qué implicaciones tiene?
    Votar en blanco..que pros y contras conlleva según vosotros?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s