PROBLEMA 1:
– El PIB del 2007, del que partim, és el 100%.
– L’any 2007 gastem el 8% del PIB en pensions
– Si restem el 8% dedicat a les pensions del PIB obtenim el 92% del PIB, que és el que ens resta per invertir en altres activitats (prestacions d’atur, llei de dependència, inversió en educació, sanitat…)
– Segons les previsions a l’any 2060 la despesa en pensions serà del 15% del PIB.
– Si restem el 15% dedicat a les pensions del PIB obtenim el 85%
– El 85% del PIB és insuficient per fer-se càrrec de la resta de prestacions de l’Estat del benestar. Crisi del sistema i es produeix una revolució anarquista o una dictadura.
Rèplica:
– Actualment gastem el 8% del PIB en pensions
– Si restem el 8% dedicat a les pensions del PIB obtenim el 92% del PIB, que és el que ens resta per invertir en altres activitats (prestacions d’atur, llei de dependència, inversió en educació, sanitat…)
– Segons les previsions a l’any 2060 la despesa en pensions serà del 15% del PIB.
– Per diverses raons (millora del nivell educatiu, millores tecnològiques, nous models de producció, especialització en àrees d’alt valor afegit…) el PIB haurà augmentat. La meva proposta era a un 1’5% anual.
– Hi ha un PIB més gran, al 2060 serà de 225 (2’25 cops més gran que al 2007 si es manté un creixement de 1’5% anual) això vol dir que hi ha més diners (més pastís) a repartir entre tots els ciutadans.
– Tornem a la previsió d’una despesa del 15%. El 15% de 225 és 33’75.
– Si restem el 33% dedicat a les pensions del PIB obtenim el 192%
– El 192% del PIB és suficient per fer-se càrrec de la resta de prestacions de l’Estat del benestar
– Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
– Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
– Els 2 ciutadans que treballen no poden fer-se càrrec dels 5 pensionistes. Crisi del sistema i desapareix l’Estat. La gent retorna a les coves i es transformen en caçadors-recol·lectors.
Rèplica:
– Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
– Any 2010. Duem a terme una reforma laboral (acabant amb les rigideses del mercat laboral i enfocant-lo a la creació de béns d’alt valor afegit). Disminueix l’atur.
– Any 2030. Tenim els 10 ciutadans anterior, distribuits així: 2 estudiants, 4 treballant, 1 aturat i 3 pensionistes). Per tant, tenim més gent cotitzant que augmenta el superàvit de la Seguretat Social.
– Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
– La Seguretat Social pot fer front a les pensions ja que degut a les reformes del 2010 tenim molts més cotitzants, el que fa augmentar la bossa de reserva.
– Any 2080. La generació del baby boom mor. L’estructura demogràfica passa a ser: 2 estudiants, 2 treballant, 2 pensionistes. No hi ha problema amb el manteniment dels pensionistes ja que, com he explicat en el PROBLEMA 1, la productivitat ha augmentat. Cadascún dels treballadors a l’any 2080 produeix el triple que un treballador de l’any 2007. No és ciència ficció, fixeu-vos en la productivitat d’algú del 1910 i la productivitat actual.
– Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
– Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
– Els 2 ciutadans que treballen no poden fer-se càrrec dels 5 pensionistes. Crisi del sistema i ens ataquen els alienígenes que, finalment, ens governen com als nostres nous amos intergalàctics.
Rèplica:
– Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
– Any 2010. L’Estat del benestar comença a dur a terme polítiques d’ajut a les famílies (creació de llars d’infants públiques, etc.)
– Any 2030. Tenim els 10 ciutadans anterior, amb la diferència que hi afegim 2 més degut a l’augment de la natalitat. Els distribuim així: 4 estudiants, 3 treballant, 2 aturat i 3 pensionistes).
– Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 4 estudiants, 4 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 4 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
– La Seguretat Social pot fer front a les pensions ja que degut a les polítiques del 2010 tenim més cotitzants, el que fa augmentar el nombre de cotitzacions del moment (no confondre amb la reserva).
PROBLEMA 2.3:
– Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
– Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
– Els 2 ciutadans que treballen no poden fer-se càrrec dels 5 pensionistes. Crisi del sistema i apareix Godzilla que destrueix el món.
Rèplica:
– Any 2007. Tenim 10 ciutadans a un país imaginari (2 estudiants, 3 treballant, 2 aturats i 3 pensionistes).
– Any 2010. L’Estat duu a terme una reforma encaminada a lluitar contra l’evasió fiscal. Es declara la república i la laicitat de l’Estat (es retiren els milions d’euros destinats a la monarquia i a l’Esglèsia). Es crea l’exèrcit de la UE i es redueix la despesa militar. S’augmenta la presió impositiva sobre les grans rendes del capital, els beneficis bancaris i s’estableix un impost als mercats de capital per evitar les especulacions a curt plaç. L’Estat disposa de més ingressos.
– Any 2060. Tenim els 10 ciutadans anteriors, aquest cop però, es distribueixen així: 2 estudiants, 2 treballant i 5 pensionistes. (Els 3 pensionistes han mort, ha aparegut una nova generació de 2 ciutadans, els 3 treballadors i els 2 aturats han passat a ser pensionistes)
– Els 2 ciutadans que treballen no poden fer-se càrrec dels 5 pensionistes.
– L’Estat injecta els diners extra dels que disposa a la Seguretat Social.
– Any 2080. La generació del baby boom mor. L’estructura demogràfica passa a ser: 2 estudiants, 2 treballant, 2 pensionistes. No hi ha problema amb el manteniment dels pensionistes ja que, com he explicat en el PROBLEMA 1, la productivitat ha augmentat. Cadascún dels treballadors a l’any 2080 produeix el triple que un treballador de l’any 2007.
Un cop discutides totes les reformes una per una, és evident que no totes tindran un èxit del 100% ja que intervenen moltes més variables de les que jo he escollit. Ara bé, si totes les reformes es convinen la possibilitat d’èxit s’acostarà molt més al 100% ja que, el que no solucioni una política ho solucionarà una altra.
A tot això cal afegir el dèficit de Catalunya en matèria de Seguretat Social, tots aquests diners que haurien d’anar a parar pels nostres jubilats (que, a sobre, han de suportar uns preus més alts que a la resta de l’Estat) i que no tornen. Amb un Estat propi possiblement, ben gestionat, no caldria perpetrar coses com aquesta.
Totalment d’acord Albert. Un Estat propi per a Catalunya amb una gestió eficient dels seus recursos seria una altra de les solucions.