Amb el menjar no s’hi juga

Ahir assistia a una conferència titulada “Estalvi energètic i sobirania alimentària” on em va cridar l’atenció el parlament d’en Gustavo Duch, ex-director de Veterinaris Sense Fronteres i expert en alimentació i sobirania alimentària. Ens va recordar la crisi que patia el món sencer el primer semestre del 2008 i sobre la que ja vaig escriure. De fet, la situació no ha variat gaire segons l’informe que va publicar la FAO aquest passat febrer. Els analistes establien unes causes bàsiques que ja vaig exposar en el seu moment: augment de la demanda d’algunes economies emergents, producció de biocombustibles, pujada del preu del petroli o una mala collita. Certament són arguments que expliquen la situació alimentària mundial, però no totalment. L’especulació i el model econòmic també hi té a veure.

Pel que fa a l’argument de l’augment de la demanda d’algunes economies emergents -bàsicament la India i la Xina- la FAO ha començat a dubtar sobre la seva validesa. La FAO sosté que la producció d’aliments a l’any 2007 va tenir un augment del 4% en relació al 2006 i que el món té suficients aliments per abastir tots els seus habitants. En realitat, la taxa d’aliments per càpita no deixa d’augmentar:

Bona part de les causes doncs, tenen a veure amb el model agrícola de l’agroempresa monoexportadora així com amb l’ús intensiu i extensiu del terreny. Es tracta de grans corporacions aliades de fons d’inversió que realitzen una inversió especulativa en futurs alimentàris. A més, els governs dels països exportadors miren cap a una altra banda per no respondre a una pregunta: qui té prioritat pel que fa a les polítiques alimentàries? Aquell ciutadà que ha de satisfer les seves necessitats alimentàries o aquell que ha d’augmentar el seu benefici econòmic gràcies als aliments?

La mostra més vergonyosa del que us parlo la trobem a la web d’un d’aquests fons d’inversió anomenat DWS Investments. Es tracta d’un fons propietat de Deutsche Bank que basa la seva publicitat en la rendibilitat que suposa el descens del terreny cultibable mundial i l’augment en 80 milions anuals de la població. El que vol dir: menys oferta + més demanda = preus més alts. Ja s’ha de tenir poca ètica i moral per fer negoci amb un problema tant greu.

4 responses to “Amb el menjar no s’hi juga

  1. Enorme Gustavo Duch, referent de l’altermundisme. On vas veure’l? Hectolitres aquest diumenge?

  2. Vaig veure’l a la UB, ahir feia una conferència a la UPEC. I lo de diumenge complicat… demà marxo amb els de classe cap a San Fermín jojo

  3. Amb el menjar NO S’HI JUGA. Cordialment,
    Àngel

  4. Solucionat Àngel, gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s