La tupinada a l’Iran

He de reconèixer que no acabo de dominar gaire -per no dir gens ni mica- el tema d’Iran. El poc que conec d’aquest país és el que he après llegint un còmic que em va regalar la ex-nòvia: Persèpolis. Tot i així, porto uns dies rebuscant per internet i diferents mitjans de comunicació què passa i com funciona aquest Estat. A tot arreu es respirava l’esperança de que Musavi fos el guanyador dels comicis esperant que s’obrís un procés diplomàtic esperançador. Finalment no ha estat així i sembla ser que ha estat per que algú ha fet trampa.
Tot el món esperava que Teheran girés en el mateix sentit de l’oferta que Obama va proclamar a El Caire. Si així haguès estat deixariem de banda l’etapa de hard power caracteritzada per la relació entre Bush i Ahmadinejad a la de soft power entre Musavi i Obama. Ara bé, que les relacions fossin més bones no vol dir que Iran passés a ser un aliat.

Per començar, Iran no és pas cap democràcia. No s’hi presenta qui vol, si no qui té el vist i plau de la teocràcia, el Consell de Guardians, que és qui realment governa el país. Ara bé, desprès de les manifestacions i disturbis que hem vist… estem assistint al naixement d’una nova revolució?

De la mateixa forma que es va derrocar al Sah ara es pot derrocar als aiatol·làs. I la veritat no m’estranyaria que així fos. Una farsa de democràcia és incapaç de fer una tupinada convincent, la gent s’enfada, la repressió comença a posar morts sobre la taula, la gent s’enfada encara més… i així fins que la cosa esclata: o guerra civil o revolució.

One response to “La tupinada a l’Iran

  1. Tens raó en que a l’Iran no hi ha democràcia. De fet, dels 200 candidats, el consell religiós només en va triar 4. Un d’ells en Mousavi (que és reformista, però tampoc un revolucionari).

    No sé com acabarà tot a l’Iran, no sé si hi haurà revolució, guerra civil o no rés. El que sí és obvi és que són les noves tecnologies pròpies (canals personals a Twitter, Facebook, vídeos de Youtube presos amb el mòbil..) el que ens ensenyen la revolució en directe. Si no fos per això, no en sentiríem a parlar del problema l’Iran (amb els periodistes fora del país).
    És aquesta comunicació la que pot fer que la revolució (“verda”) continuï i s’extengui pel país, ja que són aquests continguts lliures i compartits, agafats pels propis iranians, els que es passen entre ells.

    Salut i perdona el totxo!😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s