Bolonya. Si. Bolonya. No. (III)

Aquest és el tercer article sobre la reforma universitària. El primer responia a la pregunta sobre si les polítiques que es volen aplicar a Espanya responien a la Declaració de Bolonya i el segon començava a introduir algunes reformes que creia necessàries. Continuaré a partir del punt on ho vaig deixar l’altre dia: el malbaratament de recursos públics.

Citava els estudis de filologia hebrea o basca cursats a la UB com a exemple de carreres absurdes per fer-se a Barcelona. No és millor –i més barat- becar als 6 alumnes per any que té filologia basca i enviar-los a estudiar a Bilbao enlloc de mantenir aquí a una facultat amb tot el seu personal? El mateix passa amb l’hebrea. No els podem becar per anar a estudiar a Jerusalem o Tel Aviv? Els beneficis de la immersió a la realitat lingüística dels estudis que es cursen és impagable per a l’estudiant i un estalvi per a l’Estat que l’haurà becat. I 3 facultats a Barcelona per estudiar filosofia? Realment les dos primeres facultats es trobaven tant saturades d’estudiants com per obrir-ne una tercera? Inclús dubto que s’omplissin dues facultats de filosofia. Solució? Que siguin les universitats qui competeixin pels alumnes. Els diners públics haurien d’anar destinats a finançar els estudiants, no els centres. Això obligaria a les universitats a especialitzar-se en determinats estudis, oferint així un servei millor i al mateix temps permetent que l’Estat inverteixi en aquells que realment ho necessiten mitjançant les beques.

Les places doncs, s’han de reduir en aquelles llicenciatures i diplomatures que tenen una oferta de treballadors massa elevada un cop entrats al mercat laboral, impedint així la seva integració. En aquests casos caldria uns estudis on només s’hi pugui accedir demostrant uns mèrits elevats i enviant-los a centres altament especialitzats on primi l’excel•lència. Així resultarien més rendibles i produirien resultats millors.

Tot això no té absolutament res a veure amb mercantilització de la universitat o un complot de la Coca Cola per dominar el món. Organitzar-ho així és profundament equitatiu. Si la universitat no s’orienta cap a les sortides laborals ja em direu què en fem de tots els grups d’aturats que ja han començat a sorgir. Això suposa dos mals: en primer lloc finançar uns estudis poc eficients (malbaratar recursos públics que paguem tots) i posteriorment pagar subsidis d’atur. Espanya és un dels països amb més graduats universitaris en situació d’atur o treballant de cambrers, així que alguna cosa s’esta fent malament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s