El free rider europeu

Demà tinc el darrer examen d’aquest trimestre: Seguretat Social. Una assignatura de lliure elecció que, la veritat, no recomano a ningú. Així que aquí estic, a la biblioteca de la UPF sense res millor a fer –sí, podria estudiar però per raons X no ho faig-. Enlloc d’això, escric al bloc. I com que em repeteixo més que l’all, escriuré sobre la crisi.

Que per sortir de la crisi fa falta un estímul fiscal i un estímul de la demanda és una cosa que poca gent dubta. Bé, alguns sí, però són els de sempre. Per sort, els governs europeus creuen que cal un estímul a la demanda i s’han llençat a la creació de dèficit. Però no tothom està per la feina. Hi ha un país que des de fa molt temps és el cavaller antiinflacionari, el garant del creixement de l’economia europea que es resisteix a canviar. Per si això no fos poc resulta que el ministre de finances és del SPD.

Els alemanys s’equivoquen per dues raons. En primer lloc perquè en un planeta on el sistema monetari internacional no funciona, els Estats haurien d’estar empenyent l’economia a base de despesa pública. En segon lloc, perquè l’actuació d’Alemanya suposarà un pes addicional per al continent europeu.

Si no recordo malament els apunts d’Economia Espanyola, un quart del PIB de cada país europeu es fa servir per intercanvis comercials amb els socis de la UE. La professora d’aquesta mateixa assignatura argumentava que les polítiques keynesianes avui dia no tenien sentit per la globalització, ja que l’estímul sobre la demanda es perdia en importacions, impedint així la funció de reactivar l’economia del país. Però ara es dona una paradoxa en aquesta globalització. La gran majoria de les importacions europees són d’altres membres de la UE, pel que podriem dir que tot queda a casa si apliquem les mateixes polítiques. I si l’economia més gran del continent no estimula l’economia… la resta estaran malgastant els seus diners… Bé, malgastant-los enriquint als exportadors alemanys, és clar.

Quan es parla d’incrementar la coordinació en política fiscal europea s’està pensant precisament en situacions com aquesta. Alemanya es convertirà en un free rider –que no FreakRider– europeu, absorbint l’estímul fiscal de la resta, fent-lo molt menys efectiu. A Europa encara li queda molt camí per fer en política econòmica. I més val que el faci ràpid. Com a mínim el BCE encara té marge de maniobra, perquè a la Reserva Federal se li ha acabat el xollo.

One response to “El free rider europeu

  1. Acabo de descobrir el teu bloc. No et desanimis. Quan menys t’ho creguis, ja tindràs una carrera sota el braç😛Firmat: un politòleg que fa un any també va passar pel mateix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s