Els rics són importants

Darrerament pel Facebook no deixen d’enviar-me invitacions per unir-me a grups de l’estil “No salvemos a los bancos” o “No paguemos todos el mal de los banqueros”. No he acceptat cap de les invitacions. Amb raó: els banquers i la gent rica són importants.

Certament, el que es coneix com “socialització de les pèrdues i privatització dels beneficis” és l’escàndol més sonat del capitalisme neoliberal dels darrers vint anys. En temps de bondat econòmica no es van prendre les mesures necessàries (és a dir, regular, regular i regular) i ara toca de nou pagar amb diners públics les destrosses dels grans inversors. La bombolla torna a petar i ha de venir l’Estat a salvar-los a tots. Però per molta ràbia que em faci, així ho ha de fer. L’alternativa és el caos i la fi de la producció.

El sistema financer posa en contacte a gent que vol prestar diners (inversors/estalviadors) amb gent que té un projecte empresarial o privat susceptible de crear riquesa. És senzill entendre-ho en termes d’utilitat enlloc de fer-ho en termes monetàris.

Jo soc usuari del Bicing, però només el faig servir per anar i tornar de la Pompeu. La utilitat que aconsegueixo, de forma individual, del meu carnet de Bicing és de cinc dies, però a més, la utilitat que produeix aquest carnet és també de cinc dies.

Tot i així, si jo li deixo el carnet els caps de setmana a la meva germana per tal que vagi a treballar, llavors la utilitat del carnet és de cinc dies meus i dos dies de ma germana, és a dir, set dies. Si bé la meva utilitat individual no ha augmentat, la utilitat total sí que ho ha fet. Ha passat de cinc dies a set.

El que fa el sistema financer és el mateix: el que vol prestar deixa els seus diners al banc i el que els necessita els té prestats. Amb el canvi el banc se’n queda un percentatge (aquí es pot discutir si el percentatge és abusiu o no) i tothom està content: l’inversor guanya rentabilitat, el banc també i el que pren prestat els diners obté el seu finançament. Si no hi ha sistema financer el que passa és que hi ha pèrdua d’utilitat, ja que els diners queden guardats sense servir per a res. El carnet de Bicing, tornant a l’exemple anterior, es quedaria en una utilitat de cinc dies enlloc dels set possibles.

Si no hi ha un senyor ric que guardi els seus diners en un banc aquest no podrà prestar diners a aquells que no en tenen. Això és: menys activitat econòmica i atur. El Sector Públic ha d’estar allí per solucionar els problemes del mercat (que en té i molts) per garantir que generi riquesa correctament i redistribuir-la amb polítiques públiques i socials. Per fer-ho cal recaptar impostos i per recaptar impostos cal un sistema que generi riquesa. En definitiva, l’Estat no ha de preocupar-se de que no hi hagi rics, sinó de que no hi hagi pobres.

2 responses to “Els rics són importants

  1. El que expliquen em recorda a la vinyeta penjada fa temps:http://ccfarre.blogspot.com/2008/06/buy-sell-buy-sell.htmlEl Ferran ja m’havia recomanat el video fa temps, de totes formes es boníssim encara que el tornis a veure diversos cops.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s