L’economia del Pirineu

En Jules Michelet, un historiador francès del segle XIX, va dir que “En cap lloc tant com als Pirineus, hom se sent lligat amb l’ànima de la terra” i el futur del Pirineu català passa precisament per aquí, per adaptar les antigues tradicions a la modernitat de Catalunya. Així de senzill. Les comarques pirinenques són prou riques com per sobreviure i proporcionar als seus habitants una bona vida que inverteixi els fluxos de població cap a les grans ciutats. Vull referir-me doncs, a aquesta opció per tal de reactivar l’economia d’una de les contrades més maques, sinó la que més, de Catalunya.

La importància d’aquesta adaptació no només és en termes econòmics, també té una vital importància sobre el desenvolupament social. El Pirineu és un dels darrers llocs on les més velles tradicions sobreviuen, reminiscència d’un passat de suma importància nacional i d’interès històric. És per això que l’Administració ha de prendre consciència de la importància d’aquestes comarques i actuar en conseqüència. Encara que sembli mentida, l’artesania és, al meu parer, el futur del Pirineu i la possibilitat de fomentar la recuperació dels pobles.

Els artesans han participat activament en aquesta repoblació del Pallars i de la resta de comarques de muntanya, tenint un paper capdalt en la recuperació de pobles deshabitats. La seva tasca en l’elaboració i comercialització de productes, així com els professionals de l’hosteleria, ha estat decisiva per la reactivació econòmica de la zona. Per sort hi ha un gran nombre d’artesans escampats per tot el Pirineu que amb la seva feina i els seus coneixements han tirat endavant les seves empreses en petits pobles de muntanya, on hi prenen especial importància els dedicats a l’artesania alimentària.

L’artesania està lligada de manera molt estreta als ciutadans pirinencs, fins al punt que resulten un atractiu més per a l’arribada de turistes que busquen no només un paisatge com pocs n’hi ha, sinó que a més, demanen un turisme social, gairebé antropològic, a la recerca de les més antigues tradicions del país. L’artesania, especialment l’agroalimentària, és un turisme de qualitat que ha de ser un dels eixos bàsics de l’economia de les comarques pirinenques. Què me’n dieu dels panedons d’Erinyà, el trinxat d’Alp, la ratafia de la Pobla de Segur, la girella pirinenca, el xolís de les Esglésies o del formatge del Tupí?

En definitiva, el Pirineu ofereix una natura impressionant, l’emoció del turisme actiu, dels esports d’aventura, rutes culturals per descobrir, allotjaments únics per relaxar-se, productes artesanals i una producció agroalimentària de primera qualitat que s’obre camí en el competitiu context actual.

3 responses to “L’economia del Pirineu

  1. Punto G i la Banda Funky (5juliol)

    JAJAJAJJAJAJA per aquells que em trobaven a faltar!!!!! JAJAAJA ja torno a ser aqui´. Punto G i la Banda Funky! i no podia retornar en un altre article que no fos aquest, un apassionant document sobre els Pirineus i els seus formatges. Tremendu!La veritat es que tinc poc a dir sobre els Pirineus, i ja em semblen bé les propostes de’n carlitos. Però hi ha una cosa que em posa nerviós i violent: La massiva destrucció del territori mitjançant la construcció sense fre. Ara sembla que tot plegat s’atura degut a la crisis, però cal fer algo per frenar-ho i que no es plantegi de nou l’atac a la natura pirinaica. Quelcom no vol dir que no es pugui construïr als pobles de montanya, simplement demano que no fagin mega projectes de segona residència per a pixapins com som els de Barcelona que únicament representa un luxe inecessari.

  2. Totalment d’acord amb tu estimat Punto G i la banda funky (que per si algú no se n’ha adonat, actuen a Sant Antoni el proper 5 de Juliol). El Pirineu ha de deixar de dependre de la construcció per mantenir viva la seva economia o serà un suicidi en tota regla. Ja n’hi ha prou de mega-urbanitzacions que destrossen el paissatge i ja n’hi ha prou de pistes d’esquí. Més turisme rural i menys convertir la muntanya en una nova ciutat.M’ha fet molta gràcia el resum de l’article “un apassionant document sobre els Pirineus i els seus formatges”. Has captat l’essència del miassatge en 10 paraules. Ets un geni de la llàntia meravellosa.

  3. Em podries donar la recepte dels panedons d’Erinyà?? Mai he sentit parlar d’aquest menjar al Pallars!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s