A favor de la regulació del mercat

Aquests darrers dies venia parlant del tema de la fam al món i de la importància de la PAC en la perpetuació d’aquesta injusta situació. Però avui vull anar una mica més enllà. No caiguem en la trampa que ens diu que acabant amb la PAC, així com amb tota restricció, el problema estarà resolt. És cert que se’n resoldria una part important, però la desregularització del mercat no és la panacea de la fam.
L’experiència ens mostra com mercats profundament liberalitzats tampoc funcionen. Com acostuma a succeir, no tot és blanc o negre, estatal o liberal, sinó que els termes mitjos acostumen a donar més bons resultats. I mentre escric això penso en el tema del cafè.
El cafè és un producte sense pràcticament producció a Europa o EUA, és a dir, sense subvencions. Actua en un mercat liberalitzat, com també ho fan els fruits secs. No cal saber-ne gaire tampoc, amb tenir els ulls oberts n’hi ha prou, per adonar-se’n que els països amb monocultius sense competència continuen sent països que passen fam. I això que no han de competir amb productes subvencionats! És una fallada de mercat en tota regla.
D’aquesta fallada en diem monopsoni. Aquesta es dóna quan en un mercat només hi ha un sol comprador o diversos que actuen com a un de sol. Vindria a ser un monopoli però a la inversa, amb el comprador fixant els preus i el productor sent víctima d’un abús. I aquests compradors tenen noms i cognoms: des de Nestle fins a Starbucks. Aquestes transnacionals paguen un preu irrisori als productors per desprès extreure’n un benefici multimilionari als mercats desenvolupats.
Així doncs, la importància de la regulació del comerç internacional és vital, especialment per evitar situacions com aquesta. Fa uns dies vaig llegir un article que deia que el tema de la PAC i la liberalització del mercat alimentari és l’únic tema en que ONGs, la ONU i en Sala i Martín estaven d’acord. Faltava afegir-hi que l’autèntica discussió vindrà desprès, quan ens preguntem què fer amb el mercat. Desregular-lo com proposen els neoliberals, o bé regular-lo per evitar situacions injustes. Mentre això es discuteix, els productors de cafè sudamericans aniran abandonant les seves collites per posar-se a produir coca, un cultiu molt més rentable.

9 responses to “A favor de la regulació del mercat

  1. Zaratustra era yonki

    Molt d’acord amb vos! M’agradaria ressaltar aquest últim punt que has senyalat. Davant la impossibilitat dels camperols de l’Amèrica Llatina de subsistir amb els conreus de cafè i de sucre, per les raons que tu mateix has exposat, la gran majoria opten pel conreu de la coca. Sembla doncs que la racionalitat econòmica dels camperols llatinoamericans està esdevenint la mateixa que la dels empresaris del primer món. I això s’ha vist en la darrera dècada, quan les hectàrees conreades de coca s’han quasi quadruplicat. El millor del cas és que des de l’Administració nord americana s’han finançat plans (Com el Pla Colòmbia) contra el conreu i proliferació d’aquests cultius. Però, ja, quins plans. Aquests, no han orientats els seus esforços i diners a l’ajuda de la situació socioeconòmica dels camperols, ni a la defensa i lluita per a un comerç just, sinó que s’ha invertit en la formació de cossos policials i material militar per a la persecució i repressió de la població camperola. Però per l’amor d’en Déu, siguem raonables, com pretenem que algú que plantant una hectàrea d’un conreu tradicional, en la millor de les seves collites, obté 500 dòlars anuals i que, en canvi, amb una mateixa hectàrea de coca guanya més de 5000 dòlars no opti per dedicar-se al conreu de tal droga? Personalment, no crec aquest camperol vulgui endinsar-se i endinsar també a la seva família en l’espiral diabòlica del comerç de les drogues sinó és pq aquesta és la seva única manera de sobreviure.Así habló Zaratustra

  2. Totalment d’acord Zaratustra. La resposta de l’Administració Bush al tema de les drogues és la mateixa resposta que ha volgut aplicar a tots els problemes. Hi ha molta gent que continua sense entendre que mentre no millori la situació dels més desafavorits tot continuarà exactament igual, se les empescaran per apanyar-se per una altra via. I això també passa a casa nostra. Algú realment creu que endurint les lleis contra els immigrants aquests deixaran de venir? Menys restricció i més solucions és el que fa falta amic Zaratustra.

  3. Punto G i la Banda Funky (5juliol)

    Amics meus esteu ben equivocats, aquí el que falta es Funky!! ALTAVEUS inmensos que fagin sonar les 24 hores a tot el món veritable funky del món!!Com que això tardarà en venir sempre es pot anar el 5 de Juliol a StAntoni a escoltar funky del bó! Pel que fa al tema dels aliments sem presentaun pregunta que alguns podrien dir que es estúpida però… ahi va!! Si el proteccionisme a Europa produeix benficis als agricultors perquè l’agricultura dels països no occidentals no està regulada?? que fa pensar que aquests països amb menys tecnologia, i segurament amb menys capacitat de producció, el “lliure” mercat els hi pot ser benficiós? la resposta és clara: el capitalisme és explotació i en el “lliure” mercat es necessiten explotats i explotadors. Els explotadors marquen les regles als explotats, els primers tenes proteccionisme i els segons lliure mercat (els primers es contradiuen en la seva pròpia ideològia). Visca el Funky!!

  4. Anem per punts Punto G y la Banda Funky (Déu ni do el nom).L’agricultura dels països no occidentals no està regulada perquè segueixen els dictats del FMI.Per aquests països el mercat seria beneficiós precisament pel diferencial de sous que hi ha. Produïr una patata a Senegal no és el mateix que produïr-la a el Prat. L’agricultor del Prat cobrarà més, en part per la subvenció europea, i el cost de la vida serà molt més cara, per tant vendrà el seu producte més car. Així, el productor europeu (si no té la subvenció) tendirà a dedicar-se a una altra cosa, fet que permetrà al productor africà apujar els preus amb la disminució de la oferta i el manteniment de la demanda que això comportarà.Visca el Funky!

  5. Punto G i la Banda Funky (5juliol)

    Carlitos em sap greu però en un dels teus articles em dondes la raó… al afirmar que el mercat del cafè i dels fruits secs no està ergulat per cap de les dues parts i curiosament únicament benefici a les empreses d’occident. Lo del diferencial de sou està molt bé, però el “lliure” mercat es basa en la llei del més fort, en l’explotació: que fa pensar que la desregulació portarà benficis als països pobres? tu mateix afrimes que en el cas del cafè així no ha sigut i que l’explotació segueix a l’ordre dia i, com bé assenyala el camarada funky zaratrusta, els camperols es passen a altres cultius com la coca.Qui té el poder no el deixarà escapar així com així.

  6. Estimat Punto G i la Banda Funky: el que cal desregular és el MERCAT OCCIDENTAL, que no li fa cap falta protegir-se perquè ja és ric. Si el desregulèssim els productes africans entrarien sense cap problema i en sortiriem tots beneficiats. I per altra banda regular el mercat mundial per evitar abusos com monopolis, monopsonis i demès que surten com bolets quan el mercat és 100% lliure.El que sí que caldria protegir és la indústria del Tercer Món i un cop assolís un nivell de desenvolupament suficient per “valer-se per si mateixa” desprotegir-la. Si això no es fa s’obliga a aquests països a dependre exclusivament de l’agricultura i no acaben per desenvolupar-se mai. Es tracta simplement d’aconseguir la màxima igualtat d’oportunitats possibles. El proteccionisme tan sols l’hem d’usar per a indústries emergents en països poc desenvolupats.

  7. Punto G i la Banda Funky (5juliol)

    Carlos no m’acabes de contestar el que et dic. Si que es veritat que la teva resposta va encaminada a la lliure circulació de productes entre països fet que afavorirà al gran prodcutor el qual podrà posar bons preus, i aquest no són més que els països del tercer món. Però com expliques els mercats del cafè i dels fruits secs els quals estan sense proteccionisme i els països del tercer món no en guanyen ni per pipes (mai millor dit)? és adir, no s’emporten benefici casi ni per sobreviure tenint que anar-se’n a cultivar opi o coca….Aaa!! i no em serveix que la forma per aturar aquesta explotació sigui mitjançant el dret internacional: ja em vist sobrades vegades que el dret es una patranya instrumentalista i del dret internacional ja millor ni parlar-ne.Per cert, no proposo alternatives ja que saps de sobre que l’economia no és el meu fort: destrui és més fàcil que construïr.Visca el Funky!!

  8. Em poses entre l’espasa i la paret estimat Guillem. T’estas jugant que et fiqui el dit per l’orella!Dit això, et contesto. El problema no és la lliure circulació de les matèries per si mateixes, sinó l’intermediari que s’encarrega de comprar-les a sud-amèrica i vendre-les a Occident. Com ja deia a l’article es tracta d’una situació de monopsoni on poques empreses forcen a molts agricultors a vendre a preus baixos. El monopsoni, com el monopoli, són denunciables per pràctiques econòmiques fraudulentes. El problema és que és difícil provar que les poques empreses intermediàries s’han posat d’acord, directament amb una reunió o indirectament amb la simple actuació conjunta, per pagar un preu baix pel producte. Excepte si amb un microfon amagat has grabat l’acord entre dos alts directius ho tens fotut per acusar-los. És trist però és així. I això ja és tema dels juristes internacionals que són ells els encarregats de vetllar per tot això. I aquí és on entra la regulació. Cal regular el mercat per evitar situacions com la del monopsoni.En resum: subvencions occidentals NO, regulació del mercat SÍ. A veure si això ja et convenç més.

  9. coincideixo plenament amb el camarada Funky.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s